NARRADOR: En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble:
JESÚS: Escolteu una altra paràbola.
NEN 1: M’agrada com a parla Jesús amb paràboles. Així li entenem molt bé.
NEN 2: A veure què ens vol dir avui.
NARRADOR: Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivessin, i se n’anà del país. Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar; a un altre, el van matar; a un altre el van treure a cops de pedra. Ell envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual. Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el respectarien. Però ells, en veure’l, es digueren: “Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem l’heretat.” I l’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan torni l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?
NEN 1: Jo els denunciaria i que els portessin a la presó.
NEN 2: Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema.
NARRADOR: I Jesús els diu:
JESÚS: No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen?” Per això us dic que el regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar.
Ens diu que els vinyaters han perdut la relació amb l’amo, quan ell els ha cuidat amb Amor.
Déu ens amb la seva paciència infinita ens continua esperant perquè tornem al.
i generositat, sense voler ser l’amo.
