Narrador: En aquell temps, els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora, i li enviaren alguns dels seus i dels partidaris d’Herodes a dir-li:
Fariseu 1: Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, i que ensenyeu de debò els camins de Déu.
Fariseu 2: Sense miraments per ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per complaure els homes.
Fariseu 1: Digueu-nos, doncs, què en penseu, d’això?: És lícit o no, de pagar tribut al Cèsar?
Deixeble 1: Ara sí que l’estan embolicant: si diu que sí, que cal pagar els impostos, tots els jueus s’enfadaran amb ell.
Deixeble 2: I si diu que no s’han de pagar els impostos…els fariseus ho diran als romans.
Deixebles: Mare meva, a veure com surt d’aquesta.
Narrador: Jesús, que s’havia adonat de la seva malícia, els respongué:
Jesús: Hipòcrites, per què proveu de comprometre’m? Ensenyeu-me la moneda del tribut.
Fariseu 2: Aquí està, agafa-la.
Jesús: De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?
Fariseus: Del Cèsar.
Jesús: Jesús els respon: “Doncs, retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu”.
Els va voler dir que a Déu li hem de donar els nostres dons i al Cèsar o al poder tot el que és terrenal.
per ajudar-me a saber el que vull en la vida.
Fes-me una moneda teva on estigui gravada l’alegria
que tu em dónes i per saber que sóc fill teu.
I que amb la meva Fe ajudi a crear un món millor.
