En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L’home que se’n va a terres llunyanes, sortint de casa deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetlli. Igual heu de vetllar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu aquí a l’hora menys pensada: mireu que no us trobi dormint. I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu.»
Jesús ens recorda que nosaltres som com servents als quals s’ha donat la responsabilitat de vetllar i esperar mentre l’amo no torni. És una crida a estar alerta i a vetllar en els camins a través dels quals l’Esperit Sant pot estar cridant-nos a la vida plena i autèntica del Senyor. El Senyor no vindrà només al final dels temps, sinó que està sempre venint, desitjant formar part de la nostra vida.
“Estigueu alerta”. Moltes persones han d’estar sempre alerta: els metges de guàrdia, els bombers en les seves dependències, els conductors enmig del trànsit, els mestres a la seva classe o la jove mare amb tot preparat per a l’hora del part. Els pares, també, han d’estar profundament atents a la vida dels seus fills, sobretot quan són petits. També hem d’estar atents, doncs, els seguidors de Crist.
És fàcil distreure’s enmig de tants i tants estímuls. És fàcil adormir-se en la comoditat i el confort d’una vida tranquil·la. És fàcil quedar atrapat en les preocupacions del treball i caure en la tristesa o en el desencís, i arribar a oblidar com el Senyor és amb nosaltres i està de la nostra part.
En la nostra vida, què ens impedeix d’estar plenament desperts?¿On tenim mancances que necessiten d’una vigilància més gran? (en la manera d’estimar els altres, en la nostra relació amb Déu, …)
Amb confiança, Senyor nostre,
comencem aquest temps d’ Advent.
La nostra vida va rodant,
i el canvi de calendari ens recorda
la teva vinguda pendent.
Aquell dia sí que serà decisiu,
aquella hora desitjada, la darrera,
serà el moment de la veritat.
Però no és pas menys autèntic el nostre present,
que porta la marca de l’esperança del teu retorn.
No podem pas dormir, amb les coses que passen
en aquest món atribolat per cataclismes naturals
i per les corrupcions de l’actuar de l’home.
Vetlleu!, ens dius. Vetllarem
mirant de trobar un sentit a tot això:
reflexionant-ne les causes,
implorant la teva justícia, pregant,
procurant separar, sense engany, el bé del mal.
En qualsevol hora del dia o de la nit
-la menys pensada-, ens cal estar atents
a la teva vinguda, perquè és constant.
«La Missa de cada dia», de l’Editorial Claret
«Que no se’ns escapi la vida!»
«Estigueu atents. Vetlleu! Perquè sovint passa…”
“Vetllant atents i esperant: A què? A qui?”
Podem descobrir més sobre aquestes pistes en el següent enllaç a la pàgina www.pregaria .cat:
http://www.pregaria.cat/index.php?sec=homilies&op=2&id=41
