I predicava així:
-Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies. Jo us batejo amb aigua, però ell us batejarà amb l’Esperit Sant.
Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el Jordà. I tot seguit, mentre sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell. I una veu digué des del cel:
-Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut. Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.
La veu de Déu proclama “Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut”. Quan es diu que Jesús de Natzaret és el Fill estimat i predilecte, es manifesta la seva missió divina.
Per a Jesús, igual que per a tots nosaltres, és l’inici d’un camí, d’una missió. Ser batejats significa ser seguidors e imitadors de Jesús, que serà contínuament el guia per a la nostra vida.
Avui s’acaba el temps de Nadal, però a partir d’avui cal continuar desenvolupant la gràcia del baptisme i la nostra resposta de fe, escoltant per damunt de tot, però especialment en les lectures de l’Eucaristia, com actua Jesús durant la seva vida, guarint als malalts, consolant als qui pateixen, perdonant als pecadors, ressuscitant als que estaven morts, ensenyant els camins de Déu i la bona nova de la salvació.
Nosaltres també podem fer aquestes coses, podem ajudar als que estan malalts, donar vida i esperança (ressuscitant de les seves pors) aquells que pensen que no tenen cap possibilitat en la vida, donant exemple amb les nostres vides. Jesús sempre va tenir temps per als pobres, els senzills, els nens, els qui patien, sempre tenia una paraula per aquells que ho necessitaven.
Nosaltres com a seguidors seus estem disposats a fer-ho?
El Senyor em protegeix i m’ajuda,
en Ell tinc posada la meva confiança.
¡És la nostra força!
Per això, el meu cor està alegre
I dono gràcies al Senyor eternament.
¡Senyor, pren-nos sempre en els teus braços!
pel camí del bon Samarità.
Els que s’atreveixen a caminar després dels seus passos
a superar les dificultats del camí,
a vèncer els cansaments de la marxa.
Els que en caminar van traçant sengles noves
perquè altres segueixin, entusiasmats,
i continuïn l’obra del Senyor.
Els que, atents i apressats,
canvien la seva ruta per sortir a la trobada
del Senyor viu en qui pateix,
tan present en aquests temps,
tan pròxim per a alguns,
per a altres tan llunyà.
Feliços els que donen la vida pels altres.
Els que treballen intensament
per la justícia anhelada.
Els que construeixen el Regne
des de llocs remots.
Els que, anònims i sense primeres planes,
lliuren la seva vida perquè altres visquin més i millor.
Els que amb el seu diari sacrifici
obren empremtes d’humanitat nova
en un món marcat per l’egoisme neoliberal
del «déu-mercat».
Feliços TOTS els que treballen pels pobres.
Des dels pobres.
Al costat dels pobres.
Amb cor de pobre.
Contemplant diàriament
la germana mort, primerenca,
injusta, dolorosa,
als rostres dels nens oblidats,
sense salut, ni educació, ni jocs.
Feliços els que viuen solidaris
deixant l’asfalt net i lluent
per caminar les sendes pedregoses, polsegoses
dels qui no compten
en els nombres o estadístiques dels ministeris de torn.
Feliços els que estimen el germà concret.
Els que no es perden en paraules
sinó que mostren el seu amor vertader
en obres de vida, de companyia i de lliurament sincer.
Feliços els qui ensenyen,
els que intenten que tots aprenguin
sense distincions de color, pell o diners.
Feliços els qui comparteixen els seus béns
per viure com a germans
i demostrar-ho en la pràctica.
Els que no guarden amb egoisme
sinó que brinden i comparteixen.
Feliços els que caminen plegats,
a la recerca comunitària
del Regne de Vida Nova
i Fraternitat Realitzada.
Els que s’ajuden en els moments bons i dolents,
els que aprenen que poden més dos junts que un de sol.
Feliços TOTS els que pensen primer
en el germà i que troben la seva alegria
i el goig i el sentit de la vida
en treballar pels altres
i pel Regne
i pel Senyor viu enmig nostre:
Oblidat,
marginat,
sol i abandonat
en els rostres de joves
d’indígenes, d’ancians
de dones soles
de desocupats
i de tants altres
FELIÇOS, SENYOR,
– i alço la veu perquè ho escoltin tots –
ELS QUE VIUEN
EL MANAMENT PRIMER
QUE ÉS L’AMOR A DÉU EN EL GERMÀ.
I en aquests temps marcats
per tant d’egoisme i indiferència,
Feliços els que troben
que aquest amor avui es revela en un camí:
ser solidari,
SER SOLIDARI.
