En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula. Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant.» Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió.» I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.
Repasso els encontres personals d’aquesta setmana… de quins he sortit “recuperat”, “alleujat”, “curat”, “preparat per servir i donar gràcies”?
Lloaré el Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sigui al món.
No confieu en els poderosos,
homes incapaços de salvar.
Quan expiren, tornen a la terra
i aquell dia es desfan els seus plans.
Feliç el qui troba ajuda en el Déu de Jacob
i espera en el Senyor, el seu Déu,
que ha fet el cel, la terra i el mar,
i tot el que s’hi mou!
Ell es manté fidel per sempre,
justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam.
El Senyor allibera els presos,
el Senyor dóna la vista als cecs,
el Senyor redreça els qui ensopeguen,
el Senyor estima els justos;
el Senyor guarda els forasters,
manté les vídues i els orfes,
però capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre;
és el teu Déu, Sió, per tots els segles.
Lletra i música: Shakira
El octavo día Dios, después de tanto trabajar
para liberar tensiones, luego ya de revisar
dijo: todo está muy bien, es hora de descansar.
Y se fue a dar un paseo por el espacio sideral.
Quien se iba a imaginar que el mismo Dios, al regresar,
iba a encontrarlo todo en un desorden infernal.
Y que se iba a convertir en un desempleado más
de la tasa que anualmente está creciendo sin parar.
Desde ese entonces hay quienes lo han visto
solo en las calles transitar.
Anda esperando paciente por alguien
con quien al menos tranquilo
pueda conversar.
Mientras tanto este mundo gira y gira
sin poderlo detener.
Y aquí abajo unos cuantos nos manejan
como fichas de ajedrez.
No soy la clase de idiota
que se deja convencer.
Pero digo la verdad,
hasta un ciego lo puede ver:
si a falta de ocupación
o de excesiva soledad,
Dios no resistiera más
y se marchara a otro lugar,
sería nuestra perdición.
No habría otro remedio más
que adorar a Michael Jackson
a Bill Clinton o a Tarzán.
Es más difícil ser rey sin corona
que una persona más normal.
Pobre de Dios que no sale en revistas,
que no es modelo ni artista o de familia real.
Mientras tanto este mundo gira y gira
sin poderlo detener
y aquí abajo unos cuantos nos manejan
como fichas de ajedrez.
No soy la clase de idiota
que se deja convencer.
Pero digo la verdad
y hasta un ciego lo puede ve.
