NARRADOR: En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. Pel camí anaven dient:
JAUME: No oblidaré mai el que vas fer, Jesús, en la Sinagoga.
JOAN: És clar que Jesús ets el millor i més meravellós!
NARRADOR: Quan van arribar a la casa de Simó.
JOAN: Com està la teva sogra, Simó? Ens han dit que estava malalta.
SIMÓN: Porta molts dies amb febre i no li baixa.
NARRADOR: Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula.
JOAN: Mestre! Aquí fora hi ha molta gent que desitja parlar-te.
JESÚS: Digueu-los que passin.
Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.
SOGRA: És molt tard, Jesús. Per què no descanses una estona?
NARRADOR: De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant.
NARRADOR: Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren:
SIMÓN: Tothom et busca.
JESÚS: Encara no heu entès res, amics? He vingut per a ajudar a tots, no a uns pocs. Anem-nos-en d’aquí.
JESÚS: Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió.»
NARRADOR: I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.
Ajuda’m a curar tot el que he fet malament,
tot el que no em deixa estar tranquil,
els meus empipaments i egoisme,
les meves actituds;
i dóna’m els teus sentiments,
omple de tu totes les meves pors.
Fes que em senti millor parlant amb tu