Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;
creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.
Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,
i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.
Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit
perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill
a través de la Paraula que ara escoltarem.
Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.
Text (Mc 1,29-39)
En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula. Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant.» Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió.» I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.
Comentaris:
El misteri latent en la persona de Jesús pretén descobrir-se al voltant de la casa de Pere -símbol de l’Església- mitjançant nombroses curacions. La primera d’elles, que prepara totes les altres, sembla dictada per un testimoni ocular. La descripció és d’una simplicitat extrema. Se n’exclou tota espectacularitat. El miracle no és teatre. El gest de Jesús és natural. Però com tot gest, porta en si una càrrega simbòlica perenne. Les dues paraules centrals de la narració (la va aixecar … i es va posar a servir-los) revelen que el poder de Jesús aixeca l’home, a tot home, del seu estat de prostració per encaminar-lo sobre la sendera del servei, que és el sender de tot deixeble (vegeu Mc 9, 33-37, 10, 35-45). Les altres curacions conviden a veure en Jesús aquell que té poder per salvar l’home de les seves misèries més profundes, carregant amb totes les nostres malalties (Mc, Is 53 4; Mt 8, 17). Totes són accions eloqüents. Però és encara massa aviat per emetre un judici encertat sobre la persona misteriosa de Jesús. L’entusiasme pot trair. Com els dimonis, l’home ha de callar i esperar. La jornada tipus de Jesús a Cafarnaüm només resulta completa amb aquesta narració de la fugida matinera per pregar en la soledat. Solitud i oració formen part també del seu ministeri. Estan a l’agenda dels seus compromisos. Més encara. Aquí culmina la seva activitat en favor de la multitud i d’aquí arrencarà de nou una activitat similar. La pregària és per a Jesús -i així ha de ser per al cristià- cimal i font d’acció. És alhora motiu de cerca. Tots et busquen. El místic serà sempre l’home buscat. La gent sap que aquesta és una persona que pot ocupar-se de les seves coses per estar ocupat precisament en les coses de Déu.
2. MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?
Suggeriments:
“Sempre disponible … Sempre lliure … Sempre en camí … Sempre en missió …»
“Molt de matinada, abans de l’alba «busca el seu aliment … el seu complement, busca el Pare.”
– “El Senyor és la meva força”
– “El meu Déu i el meu tot”
3. COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…
Suggeriments:
En l’escriptura es diu que tu estaves habituat a pregar
i jo sembla que mai no en tinc temps, de pregar.
Tu buscaves estar prop del Pare i jo trobo
mil motius per evitar estar prop de Déu.
Senyor, la teva pregària brollava de dins del teu ser
i a mi em costa estar prop de mi mateix.
Senyor, ensenya’m a pregar.
4. ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?
5. COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.
6. DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.
Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,
ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.
Font Pregaria: Evangeli al dia 2019 Ed. CCS