1. LLEGEIX…

Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.

Text (Mc 14, 1-15-47) (Breu)

A penes es va fer de dia, els sums sacerdots amb els ancians, els escribes i el Sanedrí en ple, van fer una reunió. Van portar lligat a Jesús i ho van lliurar a Pilat. Pilat li va preguntar: «Ets tu el rei dels jueus?». Ell va respondre: «Tu ho dius». I els summ sacerdots ho acusaven de moltes coses. Pilat li va preguntar de nou: «No contestes res? Mira de quantes coses t’acusen». Jesús no va contestar més; de manera que Pilat estava estranyat. Per la festa solia deixar-los anar un pres, el que li demanessin. Estava en la presó un tal Barrabàs, amb els rebels que havien comès un homicidi en la revolta. La munió que s’havia reunit va començar a demanar-li el que era costum. Pilat els va preguntar: «Voleu que us deixi anar al rei dels jueus?». Perquè sabia que els sums sacerdots li ho havien lliurat per enveja. Però els sums sacerdots van sollevar a la gent perquè demanessin la llibertat de Barrabàs. Pilat va prendre de nou la paraula i els va preguntar: «Què faig amb el que anomeneu rei dels jueus?». Ells van cridar de nou: «Crucifiqueu-lo». Pilat els va dir: «Perquè quin mal ha fet?». Ells van cridar més fort: « Crucifiqueu-lo ». I Pilat, volent complaure a la gent, els va deixar anar a Barrabàs; i a Jesús, després d’assotar-ho, ho va lliurar perquè ho crucifiquessin. Els soldats se’l van emportar a l’interior del palau- al pretori- i van convocar a tota la companyia. Ho vesteixen de porpra, li posen una corona d’espines, que havien trenat, i van començar a fer-li la salutació: «Salve, rei dels jueus!». Li van colpejar el cap amb una canya, li van escopir; i, doblegant els genolls, es prostraven davant ell. Acabada la burla, li van llevar la porpra i li van posar la seva roba. I ho treuen per a crucificar-ho. Passava un que tornava del camp, Simón de Cirene, el pare d’Alejandro i de Rufo; i l’obliguen a portar la creu. I condueixen a Jesús al Gòlgota (que vol dir lloc de «la Calavera»), i li oferien vi amb mirra; però ell no ho va acceptar. Ho crucifiquen i es reparteixen les seves robes, tirant-les a sort, per a veure el que s’emportava cadascun. Era l’hora intervé quan ho van crucificar. En el rètol de l’acusació estava escrit: «El rei dels jueus». Van crucificar amb ell a dos bandits, un a la seva dreta i un altre a la seva esquerra. Els que passaven ho injuriaven, bellugant el cap i dient: «Tu que destrueixes el temple i el reconstrueixes en tres dies, salva’t a tu mateix baixant de la creu». D’igual manera, també els sums sacerdots comentaven entre ells, burlant-se: «A uns altres ha salvat i així mateix no es pot salvar. Que el Messies, el rei d’Israel, baixi ara de la creu, perquè el vegem i creguem». També els altres crucificats ho insultaven. En arribar l’hora sisena tota la regió va quedar en tenebres fins a l’hora nona. I a l’hora nona, Jesús va clamar amb veu potent: «Eloi Eloi, lema sabaqtaní?». (Que significa: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?»). Alguns dels presents, en sentir-ho, deien: «Mira, crida a Elías». I un va arrencar a córrer i, xopant una esponja en vinagre, la va subjectar a una canya, i li donava beure dient: «Deixeu, a veure si ve Elías a baixar-ho». I Jesús, donant un fos crit, va expirar. El vel del temple es va esquinçar en dos, de dalt a baix. El centurió, que estava enfronti, en veure com havia expirat, va dir: «Veritablement aquest home era Fill de Déu».

Comentaris:

El moment de la salvació per a Jesús i per al món arriba amb la seva mort. L’evangelista es limita a referir el fet amb impressionant sobrietat: Llançant un fort crit, va expirar. Es preocupa, no obstant això, d’enquadrar-ho entre dos signes apocalíptics i entre dues frases carregades de profunditat i de misteri: l’una és l’última pregària de Jesús; l’altra, la primera confessió d’un pagà.

A les tenebres en ple dia i en tot el país -símbol de la tristesa de tota la creació i de l’abast còsmic d’aquell drama que es desenvolupa al Gòlgota segueix la pregària turmentada de Jesús, que en l’abisme de la seva solitud se sent abandonat fins i tot de Déu. És un crit de veritable angoixa. Inútil resulta pretendre endolcir-ho, al·legant que són les primeres paraules d’un Salm que acaba en lloança. No obstant això, fins i tot sent l’expressió de l’experiència més radical del sofriment solitari, el crit no deixa d’expressar alhora el desig d’agafar-se a Déu contra tota experiència, de reivindicar a Déu com Déu meu, encara que es mostri com Déu absent. D’aquesta manera es converteix en un crit que assegura la realitat de Déu per a tots els temps, fins i tot per a aquells en els que les dificultats de la vida no permeten aferrar-lo. Si algú s’obre a ell per un instant, no podrà tancar-se després als crits del malalt, del famolenc, de l’oprimit, del condemnat en el nostre món.

A l’esquinç del vel del temple símbol alhora de la seva destrucció irremeiable i de la seva obertura definitiva a totes les gents segueix la confessió del centurió pagà en contemplar la manera en què mor Jesús. Les seves paraules no són per a l’evangelista un simple comentari d’un testimoni imparcial. Constitueixen el punt d’arribada de tota la seva obra, oferint la resposta completa a l’interrogant fonamental que constantment ha intentat suscitar: Qui és aquest? Al Gòlgota, en el moment de la derrota i del fracàs, després de l’abandó del Pare, en l’instant mateix de la mort, un pagà percep la veritable identitat de Jesús, allò que li defineix en el més íntim del seu ser: la seva filiació divina. En la mort, per tant, és on es revela per complet el misteri de la persona de Jesús. Les nombroses epifanies secretes al llarg de tot l’evangeli troben aquí el seu punt culminant. El fet que aquesta revelació plena sigui percebuda per un pagà significa que amb la mort de Jesús també ells tenen accés al temple amb el vel esquinçat, és a dir, al lloc de la trobada amb Déu, que no serà ja un edifici de pedres, sinó el mateix Jesús. També ells entren a formar part del poble de Déu, caracteritzat no per un culte determinat, sinó per la confessió de Jesús com a Fill de Déu.

Amb l’al·lusió a la valenta fidelitat d’unes dones, que com a models perfectes de l’autèntic deixeble contemplen des de lluny el succeït al Gòlgota (Mc 15, 40-41), l’evangelista ens convida a tendir la mirada ja a un altre lloc. Cal deixar el Gòlgota i centrar tota l’atenció sobre la tomba de Jesús. Entorn d’ella es desenvolupa l’última escena de la història de la passió, una escena que, ratificant la terrible realitat de la mort de Jesús, constitueix la conclusió esperançadora i gojosa del drama del Calvari i del drama presentat al llarg de tot l’evangeli.

2. MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?

Suggeriments:

“Opta per la pau i pel silenci, lliurement assumit..”

“Abracem amb Crist la vida nova que Déu farà florir en nosaltres.”

– “Per la teva Creu i Resurrecció ens has salvat, Senyor.
– “El meu Déu i el meu tot”

3. COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…

Suggeriments:

Soc aquí, Senyor. Això és el que soc.
Permet-me celebrar amb el teu goig aquests dies de Pasqua.
Tu passaràs entre nosaltres. No permetis que m’absenti.
Em dius: “He desitjat tant celebrar aquesta Pasqua amb tu”.
Jo també, Senyor, desitjo celebrar amb tu aquesta Pasqua.

4. ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?

5. COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.

6. DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.

Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,
ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.

Font Pregaria: Evangeli al dia 2019 Ed. CCS