NARRADOR: El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu:
MARÍA MAGDALENA: S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.
NARRADOR: Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà.
NEN: Per què no hi va entrar? A qui esperava?
NARRADOR: Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
Avui tothom està alegre i feliç.
Perquè Tu has vençut la mort;
Tu has ressuscitat i obert
el camí de la vida.
Gràcies, Pare,
perquè has ressuscitat el teu Fill, Jesús!
Gràcies, Jesús.
Perquè els que creiem en Tu
també un dia ressuscitarem amb Tu
i viurem per sempre.
Ens alegrem amb Maria, la teva mare
i la nostra mare, mare de tothom