El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.» Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.» Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat.» No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.» Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
Ara, fixem-nos en els detalls que envolten l’escena:
– Per a trobar a Jesús Ressuscitat és necessària la comunitat, el grup de creients, perquè ningú creu en solitari.
– Però la fe és també personal, ningú pot creure en lloc de l’altre, és una adhesió individual i íntima a Jesús amb qui ens trobem perquè ell ve a trobar-nos.
– L’encontre amb Jesús fa brollar la pregària des del fons del cor, no deixa a ningú indiferent.
– Per últim, Jesús reconeix que la fe autèntica no ve de “veure’l físicament” sinó de poder trobar-se amb ell a través de les moltes formes en les quals ell es fa present: En la comunitat, en l’oració, en el servei als pobres, en l’amor dels qui ens envolten, en la seva Paraula, en les circumstàncies de la vida… «Feliços els qui creuran sense haver vist.»
Comparteixo la fe i la vida amb la meva comunitat cristiana o simplement estic?
Junts no deixem de buscar-te.
Junts caminem en la vida.
L’explorador havia tornat junt als seus, que estaven ansiosos per saber tot sobre l’Amazones. Però, ¿com podia ell expressar amb paraules la sensació que havia inundat el seu cor quan va contemplar aquelles flors d’enorme bellesa i va escoltar els sons nocturns de la selva? ¿Com comunicar el que va sentir en el seu cor quan es va adonar del perill de les feres o quan conduïa la seva canoa per les incertes aigües del riu?
I els va dir: «Aneu i descobriu-ho vosaltres mateixos. Res pot substituir al risc i a l’experiència personals». Però, per a orientar-los, els va fer un mapa de l’Amazones.
Ells van prendre el mapa i el van col·locar a l’Ajuntament. I van fer còpies d’ell per a cadascun. I tot aquell que tenia una còpia es considerava un expert en l’Amazones, doncs no coneixia cada volta i cada racó del riu, tota la seva profunditat i amplitud, i on hi havia ràpids i on es trobaven els salts d’aigua.
L’explorador es va lamentar tota la seva vida d’haver fet aquell mapa. Hauria estat preferible no haver-lo fet.
Diuen que Buda es negava resoltament a parlar de Déu. Probablement sabia els perills de fer mapes per a experts en potència.
Anthony de Mello
