NARRADOR: Faltaven dos dies per a celebrar la gran festa dels jueus: la Pasqua i els Àzims. Els àzims són els pans sense llevat que els jueus menjaven durant set dies per a commemorar el seu alliberament de l’esclavitud d’Egipte, ocasió en què es va celebrar la primera Pasqua. Els sums sacerdots i els escribes buscaven com detenir a Jesús amb mentides i matar-ho… Els seus deixebles li diuen
DEIXEBLE 1: On vols que anem a preparar-te el sopar de Pasqua?
JESÚS: Aneu a la ciutat i us trobareu amb un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo.
DEIXEBLE 2: Com? Vols que seguim una gerra?
JESÚS: No… Encara no he acabat…
I allà on entri digueu al cap de casa: “El mestre pregunta on l’allotjareu per poder menjar l’anyell pasqual amb els seus deixebles”. Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, arreglada amb estores i coixins. Prepareu-nos allà el sopar.
DEIXEBLE 1: D’acord! Farem el que ens dius.
NARRADOR: Els deixebles se n’anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit i prepararen el sopar pasqual.
I mentre menjaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué:
JESÚS: «Preneu-lo: això és el meu cos.»
NARRADOR: Després prengué el calze, digué l’acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué:
JESÚS: «Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes. Us ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d’aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell en el regne de Déu.»
DEIXEBLE 2: Mestre, Menjar la teva carn, beure la teva sang? Com farem això?
NARRADOR: Després de cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.
La primera Eucaristia va ser el Dijous Sant durant l’Últim Sopar, en convertir Jesús el pa i el vi en el seu Cos i en la seva Sang.
És una festa molt important, perquè l’Eucaristia és el regal més gran que Déu ens ha fet, mogut pel seu voler quedar-se amb nosaltres després de l’Ascensió.
Que pugui celebrar el que tu demanes, que la fem en la teva memòria.
No és repetint les teves paraules i gestos sobre un tros de pa
i una mica de vi com faré memòria de tu, sinó reproduint la teva mateixa
actitud de lliurament.
Ajuda’m a entendre que l’entrega és la millor manera de viure l’Eucaristia
i que desgastant la meva vida pels altres pugui experimentar la teva vida i la teva fortalesa en mi.
