ESP CAT/VAL
diumenge, 23 de setembre de 2018
Tercer A
- Per: Josan Montull
09/03/2018 - 195 Visites


Article d'opinió del salesià Josan Montull

Tenen 15 anys i el somriure a la cara. Són revoltosos i manyacs, tendres i trastos. Fan tercer de la ESO. Són el futur -diuen- però la veritat és que no els importa gaire. Dia a dia han de matinar, i anar a classe. Han d’enfrontar-se a l’Anglès, les Matemàtiques, la Religió, la Llengua i mil coses més. No totes són del seu gust, però hi són. No s’emporten tots els libres a casa, diuen que si ho fessin, no podrien amb el pes que haurien de portar. I no els manca raó. Déu n’hi do com pesa la cultura! Són de la generació en què la informàtica s’ha convertit en l’instrument educatiu per excel·lència.   

Arriben amb el mòbil, el Smartphone o algun aparell electrònic. Estan enganxats a aquesta tecnologia i experimenten autèntics síndromes d’abstinència quan no poden usar-la. Més que parlar, wasapegen; més que expressar-se, tenen comptes d’Instagram i també de Twitter; més que expressar sentiments, annexen emoticons. Són els xavals de les marques, de la xarxa mediàtica, de les fotos que es pengen en l’ordenador, del me kaes dpm wpxmo; són els fills de les pantalles, els amics de la realitat virtual, els que s’evadeixen amb la Play imaginant altres mons prefabricats. Se saben els programes de la tele, segueixen amb passió la vida d’algun fulano que guanya una pasta amb les seves cançons i els seus balls, i saben del cert on porten els tattoos els esportistes. Són la generació del xat, del mòbil d’última generació, dels missatges escrits en una clau difícil.

Ja no fan Gimnàstica sinó Educació Física, no Treballs Manuals sinó Tecnologia… Ja no treballen isolats sinó en grup cooperatiu, aprenen vida i idiomes viatjant, fan aprenentatge basat en projectes, i en les seves qualificacions manen els estàndards. Esperen a classe que toqui el timbre per treure el cap al passadís i veure a algun amiguet al qui porten només una hora sense saludar. 

Mentre les noies s’acaricien els seus cabells llisos, els nois calculen bé la distància del pantalons ben ajustats deixant veure quatre centímetres de turmell. Són els reis de la fixador de cabells i l’espill, del somriure i l’aparell de les dents. S’enamoren i desenamoren amb una rapidesa encomiable i les xarxes socials es converteixen en amics a les que se’ls confien secrets que de seguit són ventilats pel núvol. 

Quan arribes a classe et somriuen, et saluden, et diuen coses afectuoses i, com una lletania perenne, et pregunten si avui toca vídeo. Després els calmes, aconsegueixes recompondre la geografia de les taules de l’aula, s’asserenen i atenen, prenen nota i fins i tot pregunten. Però hi ha un moment màgic, quasi d’hipnosi diríem, en el que em busquen hàbilment per a dir-me “Conta’ns una història”. Com si em costés un gran esforç, cedeixo, m’aturo i començo a relatar retalls de vida compartida amb xavals difícils als qui la història els va jugar males passades i amb els qui vaig passar els mellors anys de la meva vida… aleshores es queden bocabadats, deixen els bolígrafs i comencen a submergir-se en la historia, fins i tot a alguns els brillen els ulls. En acabar diuen “Avui la classe sí que ha molat”. És curiós, les experiències passades segueixen essent les millors mestres. 

Encara goso fer de “profe” de Religió, encara crec que aquests amics i amigues de tercer de la ESO tenen el dret a què se’ls ajudi a mirar al seu interior i a endinsar-se en el Misteri. Enfront de sistemes socials i polítics que s’agenollen davant el capital i rendeixen culte a la riquesa… remo a contracorrent parlant-los de religions i compartint amb ells textos de l’Evangeli, de l’Alcorà o dels Vedes. Furtar-los el dret a la interioritat seria la manera més subtil de privar-los de la llibertat.

Aquests adolescents, entranyables i canalles, afectuosos i malvats, són –com d’altres ho foren abans- els destinataris de tantes lleis d’educació, aprovades i derogades a l’albir dels tempo i les sigles. Aquests tipus de 3ºA segueixen, com adés ho van fer altres, demandant a crits límits i afecte. Ja sé que marcar límits, exigir i reprendre és complicat; el millor seria deixar fer, transigir, mirar cap a una altra banda i passar de tot…per això seria no estimar-los; aquests xavals de 3ºA mereixen l’afecte madur i constructiu de persones que han dedicat la seva vida a l’educació.

Tenen famílies distintes i diferents procedències, alguns, països distints i diferents religions. I conviuen. Són bona gent, clar que sí, com els del B, els del C o els de la Z. Són nois i noies que, amb les seves històries personals i familiars, tenen davant seu el repte meravellós d’anar madurant per a ésser feliços i fer una societat més humana i lliure. 

Estic a gust entre ells, és més, aprenc d’ells i els puc assegurar que els estimo, Crec que han tingut una sort immensa en haver nascut en una època en la que les escoles s’esforcen en educar des de l’estima per la llibertat i la convivència. Em van demanar que escrigués sobre ells i els hi vaig donar la meva paraula d’honor que ho faria. 

I és que tots, fa més o menys anys, vam estar a Tercer A, o potser fos a Tercer B…
 
 
 
Adjunts
Escribe un comentario
Últimes Notícies

La Família Salesiana segueix present en un territori difícil
La Família Salesiana d'Andalusia, Extremadura i Canàries es reuneix el proper 29 de setembre en una ...
El dia 17 de setembre va tenir lloc al pati del col·legi salesià, un acte amb el qual es va voler re ...
“Don Bosco Green Alliance”, és un grup internacional de joves de diverses organitzacions salesianes
 
Notícies Opinió

ver más
 

Dosatic S.L. © 2018
Site desenvolupat per DYNAMO 3.5

Política de Privacitat