Dimecres. 29 de juliol de 2015. Un grup de joves amb els nostres animadors ens vam trobar a les 4 a l’estació de Sants per compartir una experiència cristiana conjunta de 7 dies, els “Campaments JOVES 2015”, sota el lema: “ENCAIXA’t”.
Tot va començar amb una bona estona de viatge i una posterior excursioneta per tal de poder arribar a la casa, on ens rebrien Paco Pepe i Jordi Tarrazó que vingueren d’Andalusia, i que anteriorment havien estat a campaments FOC.
Cada matí esmorzàvem a les 8:30, i qui volgués tenia l’opció d’anar a les 8:00 a la missa matinal que feien els monjos del monestir de poblet.
El primer dia estàvem tots molt feliços amb el xip de festa i disbauxa, però vam haver de posar-nos en situació quan de cop els monitors ens presenten la primera activitat: pujar una muntanya pendent amunt tots en silenci . La veritat és que ens va servir bastant per poder situar-nos en els campaments i per veure la situació del nostre dia a dia i la relació amb Déu.
Tal com ens van dir, abans d’entrar a canviar coses de la nostra vida primer ens hem d’allunyar i veure-la des de fora. A més a més quan vam tornar de la caminada ens vam trobar amb en Cristóbal López, superior dels Salesians, acompanyat d’un matrimoni l’home del qual era diaca permanent. Els tres es van quedar a compartir l’estona de dinar amb nosaltres.
Durant el campament ens van ajudar a buscar maneres de pregar a través de l’evangeli, del silenci, de la música, del ball o de la pintura. La veritat és que ens van sorprendre la quantitat de maneres amb les que podem connectar amb Déu, ja sigui individualment o col·lectivament, ens hauríeu d’haver vist a tots cantant emocionats la cançó : SOLDADO de Juan Luís Guerra.
El divendres vam fer la celebració la de reconciliació, van venir en Jordi Lleixà, Joan Marquès, Emili Marcos i Ramón Vera. El fet que vinguin normalment ells ens agrada, ja que es crea una confiança que és molt important en aquesta experiència. Però no tot van ser reflexions, també vam tenir temps pel lleure, com l’excursió a la piscina que fou un dia de relax, i que malgrat els núvols del matí ens va acabar fent bon dia.
L’endemà de l’excursió a la piscina van venir en Joan Codina i Pep Alamán que ens van ajudar a entendre algunes de les lectures de l’Evangeli i a crear un debat molt interessant. El dilluns al vespre vam fer la celebració final, la qual va ser molt emotiva. Aquesta fou portada amb molt d’humor per l’Ángel Asurmendi.
" L’últim sopar" va ser una barbacoa tots junts que va finalitzar amb el sorbet de cava dels nostres cuiners Ángel, Fèlix, Milagros i Ramiro que cada any estan al peu del canó i fan una feina excel·lent.
Però el més especial dels campaments sempre és la vetlla final. Aquest moment en que tots estem nostàlgics perquè tot s’acaba, i els d’últim any ja estem pensant com arreglar-nos-les per intentar tornar un any més. I la veritat és que ens sentim com en una gran família amb la qual et tornes a reunir any rere any, amb uns monitor que hi posen tot els seu esforç i il·lusió, i que voluntàriament decideixen passar una dies amb uns trastos com nosaltres. Així que “Gràcies, perquè sou la prova que Déu existeix”.
