Per Salesians El Campello.
Suposo que això és el mínim que puc fer per agrair-vos, escriure una carta.
No volia que fos una carta trista, però sincerament, em poso nyonya molt ràpid.
M’heu ensenyat moltes coses, però el més valuós que he après amb vosaltres és saber somriure-li a la vida. De veritat, no hi ha paraules per agrair-vos tot el que heu fet per mi.
Encara que diguin que els que més ens influeixen són la nostra família o amics, vosaltres, els professors, m’heu ajudat a «construir-me» d’una manera que no us imagineu. I encara que no ho sapigueu, m’heu donat impuls en moments en què més ho necessitava, fins i tot sense adonar-vos-en. Per a mi, la majoria sou alguna cosa més que estranys posant-me deures, per a mi heu estat un dels pilars fonamentals en la meva formació com a persona i en la creació del meu pensament. Sóc la persona que sóc, en gran part, gràcies a Salesians.
També, gràcies a aquesta casa, he conegut a algunes de les persones més importants en la meva vida, he viscut possiblement la meva etapa més feliç fins al moment, m’he enfrontat a situacions d’allò més estrafolàries i he adquirit valors realment preuats.
Gràcies per regalar-me tantes rialles i bons moments, i gràcies també fins i tot pels dolents. Gràcies per les bromes pels passadissos, pels viatges, pels bon dia, per les festes, per tot el vostre treball i sacrifici, per ser vosaltres. Gràcies per tot.
Si us plau, mai perdeu la vostra essència. Encara que al principi em riigués quan dèieu que això era una família, a la fi m’he adonat que teníeu tota la raó. Gràcies per donar-me l’oportunitat de conèixer i formar part d’aquesta casa. Tant de bo seguiu fent el mateix amb molts infants més, perquè encara que sembli que alguns no ho valoren, la majoria aprecien molt tot el que feu, i tant de bo també us vagi tot genial.
És una pena que hagi passat aquesta crisi i no hagi pogut viure els meus últims moments com a estudiant a Salesians, perquè segur que els hauria gaudit al màxim. En realitat us trobo a faltar. De nou, gràcies per aquests quatre meravellosos anys, gràcies per tot. Seguiré visitant-vos alguna que altra vegada, això és només un fins després.
Irene, alumna de Salesians de El Campello.
