JN 7, 37-39
Quan se celebrava el darrer dia de la festa dels Tabernacles, que era el dia més solemne de tota la vuitada, Jesús es posà dret i cridà: «Si algú té set, que vingui a mi, i que begui. Com diu l’Escriptura, “naixeran rius d’aigua viva de l’interior del qui creu en mi”». Deia això referint-se a l’Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell. Llavors encara no havia vingut l’Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat.
La vinguda de l’Esperit va significar per a aquell grapat de deixebles la fi de la por i del temor. Les portes de la comunitat es van obrir. Va néixer una comunitat humana, lliure com el vent, com foc ardent. No sense raó diu Sant Pau: «On hi ha Esperit de Déu hi ha llibertat», i on hi ha llibertat, autonomia, i on hi ha autonomia, es fomenta la pluralitat i la individualitat, com camí d’unitat, i resplendeix la veritat, perquè l’Esperit és veraç i ens guiarà pel camí de la veritat, de l’autenticitat, de la vida, com diu Joan en el seu evangeli. Que vingui una nova Pentecosta sobre el nostre món -és la nostra oració- per acabar amb aquesta onada d’intolerància i d’intransigència que ens envaeix pertot arreu.
Fóra bo fer un temps d’oració més profunda, tractant d’escoltar el que l’Esperit pot suscitar en mi i que potser no tinc condicions d’escoltar enmig de les presses diàries. Educar la mirada: aconseguir «veure» l’Esperit actuant en tantes coses com Ell mou i dirigeix… No deixar-nos enlluernar per tots els qui es remeten fàcilment a “l’esperit” i en el seu nom s’aparten del compromís de l’amor, de l’atenció als pobres…
Vine, Esperit Sant.
Vine, Pare dels pobres,
omple els nostres cors,
encén en nosaltres la flama del teu amor.
Vine, Esperit creador,
renova’ns, igual que la terra es renova cada primavera
per preparar les collites de l’estiu.
Vine, Llum i Fortalesa,
aparta de nosaltres la rutina,
la por al risc, la desesperança.
Vine, Esperit del Senyor Ressuscitat,
fes-nos viure sempre la seva vida.
Maria Pentecosta
Maria Pentecosta,
quan l’Església encara era
pobre i lliure
com el Vent de l’Esperit.
Maria Pentecosta,
quan el foc de l’Esperit
era la llei de l’Església.
Maria Pentecosta,
quan els Dotze exhibien
el poder del testimoni.
Maria Pentecosta,
quan era tota l’Església
boca del Ressuscitat.
(Pere Casaldáliga)
