Callat i somrient, així és com ha arribat als cubans. Un cop el coneixen, molts li pregunten si és parent del famós tècnic de la selecció espanyola Vicente del Bosque, i ell contesta: "Doncs, no", i les rialles es desfermen. Aquesta petita xerrada ens apropa a una vida senzilla, grans somnis, una història …
Manel Morancho, natural de Montañana (Osca), al peu dels Pirineus i prop de França, va marxar de missioner a Cuba a l’octubre de 2012. A l’aeroport el van acomiadar un grup de joves de l’obra salesiana de Badalona. Dues experiències molt enriquidores de voluntariat amb joves de Barcelona en els estius de 2006 i 2011 a Bolívia i Equador, li van permetre descobrir la seva vocació missionera. En aquests dos anys i mig ha treballat en les obra de Santa Clara i l’Havana, dedicant-se al treball d’una parròquia, primer a Santa Clara, a la parròquia de Nuestra Señora del Carmen i ara a l’Havana, a la parròquia de San Juan Bosco. Un treball que abans no havia fet ja que en les obres a Barcelona, ??sempre s’havia dedicat a les escoles.
Com vius el dia a dia amb els joves a Cuba?
Estant present a la parròquia des de primera hora del matí, perquè sempre hi ha persones i moltes vegades joves que passen per la parròquia per pregar, parlar amb tu, preparar alguna activitat, etc. Sóc el responsable de l’Oratori i del Centre Juvenil i també de la Pastoral Juvenil de tota l’illa de Cuba. Això em permet conèixer a molts joves de les nostres obres a Cuba, a l’hora de programar i organitzar activitats generals com convivències de joves, juvenils i adolescents, exercicis espirituals per a joves que fem cada any, etc. L’animador jove sempre demana la presència d’un salesià i la veritat és que t’estimen moltíssim i compten amb tu en tot moment.
Què trobes més a faltar d’Espanya?
Bé, en realitat aquí tinc de tot i estic molt bé, però especialment la família, tantes persones que he deixat i a les que m’uneix una gran amistat, la llengua, els costums, la forma de treballar a la qual ja estàs acostumat, aquí no hi ha tants mitjans ni tantes possibilitats com les que tenia a Espanya, però t’acostumes a tot.
Per què et vas fer salesià?
A casa es vivia la fe amb molta profunditat, cadascú a la seva manera, sense grans teories i amb molt realisme. Tots els diumenges anàvem a missa. El sacerdot del poble era una persona molt seriosa i exigent, i la veritat, que se’ns feia una mica llunyana. No hi havia massa confiança. Aquesta és la gran diferència que vaig trobar quan vaig conèixer als salesians per primera vegada l’any 1965.
En els dos primers anys de Batxillerat, al col·legi salesià de Tremp, vaig descobrir la meva vocació. Els salesians eren molt diferents del capellà del meu poble. Llavors els vaig manifestar que a mi m’agradaria dedicar-me als altres com feien ells.
Personalitats que més han influït en la teva vida
En primer lloc els meus pares i la família en general, Jesús, Mare Teresa de Calcuta, Don Bosco i molts salesians que han passat per la meva vida i m’han ajudat.
Passió
Els adolescents i joves, entre ells em trobo molt bé acompanyant-los, intentant que siguin cada dia millors persones.
Frase bíblica preferida:
"L’esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que Ell m’ha ungit per portar la Bona Nova als pobres." (Lc 4, 18).
Tot seguit podeu veure dos vídeos elaborats en el projecte Missioners.cat. Resum d’entrevista i entrevista completa a Manel Morancho.
