Des de la web dels Antics Alumnes i Alumnes dels Salesians de Pamplona s’ofereix l’entrevista a Horacio Adrián López, secretari personal del Rector Major D. Ángel Fernández Artime, en un diàleg sobre la seva vocació, el seu dia a dia, la visió de la església i dels joves.
Quins han estat els seus referents vocacionals?
No puc parlar de referents explícits, perquè no n’hi va haver. Però per a mi va ser molt important la meva família, que encara que no molt practicant en aquella època, si d’una integritat i honestedat, sacrifici i treball, excepcionals. I sobre tot l’ambient de Don Bosco va ser essencial. Perquè encara que jo no pensava en ser un consagrat, si pensava viure, d’alguna manera, aquest ambient del qual no podia "anar-me’n" perquè era "casa meva". Com a salesià cooperador i com exalumne (antic alumne), seguiria sent "salesià". Després, ja prenovici (tot just acabat el batxillerat) alguns dels meus companys i formadors van ser referents per a mi amb el seu exemple, la seva proximitat i saviesa salesiana. També amb el seu afecte. A més alguns personatges contemporanis com el cardenal Eduardo Pironio, antic bisbe de la meva diòcesi quan jo era petit, i després encarregat del dicasteri de la vida religiosa al Vaticà, sempre va ser molt significatiu per a mi. I així altres.
Com és un dia a la vida del secretari del Rector Major?
Bé, és exigent. Podria dir que és molt semblant al del Rector Major, però òbviament sense la responsabilitat, càrrega de decisions i la significativitat que el seu servei té. La meva oficina està separada de la seva només per una sala-biblioteca que compartim. I em toca ser alguna cosa així com el "Sant Pere" a les seves oficines i sector. Els dies són diversos, depenent de si estem en seu o en visites. Quan estem a la seu, la meva tasca és mantenir l’agenda d’audiències i altres compromisos de part d’ell; organitzar la correspondència postal entrant (l’electrònica va directament al seu ordinador); preparar i organitzar els viatges i visites a les inspectories, cases, esdeveniments, etc.
Entrar en contacte amb autoritats, Pares Inspectors, etc. sobretot quan demanen alguna cosa al Rector Major; portar endavant la crònica del Rector Major; col·laborar en alguns escrits seus; avançar en la preparació d’esborranys sobre alguns temes i intervencions, etc. A més, rebre als que vénen a veure-ho; atendre’ls mentre ell es fa disponible; tenir cura dels llocs d’ús comú que tenim amb ell, incloses les plantes que ens regalen la seva vida i bellesa en els nostres ambients, etc. I, sobretot estar disponible per conversar sobre algun tema que ell vulgui compartir, o per al que necessiti. Jo considero que he d’estar 24/24, 7/7 disponible per al que sigui, encara que ell mai abusa d’aquesta disponibilitat, molt per contra, puc dir que si a mi em toca "cuidar" a ell, com insisteixen tants, ell, sens dubte, em cuida a mi.
Què ha suposat per a la congregació Salesiana la celebració del Capítol General 27?
Tot Capítol General és sempre un esdeveniment important per a una Congregació religiosa. En particular, crec que el CG27 va ser un esdeveniment de l’Esperit Sant. Si encara no va ser millor, és perquè els capitulars no vam estar del tot a l’altura de fer-ho millor i deixar-nos portar per Ell. Jo havia participat ja del CG26 -en aquell moment era inspector en una de les inspectories d’Argentina- i el P. Ángel havia participat del CG 25 -quan era inspector de Lleó-, i tots dos, com tants altres, coincidim que el CG27 va ser molt particular, on es va donar un clima, un ambient de treball, molt especial, distès encara exigent, obert, amb molt discerniment, amb recerques comuns interessants, amb disponibilitat per a la novetat.
De fet, jo considero que un dels fruits més "innovadors" va ser l’elecció del P. Ángel. El CG, a l’estil de l’últim Conclave que va triar a Francisco, no es va cenyir als "candidats possibles", ni als que ja estaven a Roma, ni als que tenien experiència en el consell general, etc. sinó que no va tenir por a buscar algú "de lluny", que, casualment, també venia de "gairebé la fi del món". Jo crec que no es pot llegir el CG27 sense fer-ho conjuntament amb el que significa la figura del nostre actual Rector Major, de tal manera que la seva manera d’actuar i prestar el seu servei són el millor reflex del que el CG va voler expressar, i de vegades , les paraules d’un document no ho aconsegueixen del tot.
Pots llegir l’entrevista completa a la web dels AA.AA de Salesians Pamplona
