Por Aciprensa

​El Papa Francesc va assenyalar que “la trobada personal amb el Senyor, temps de gràcia i de salvació, porta a la missió” i va resar a la “Mare de Déu, Solacium migrantium (Ajuda dels migrants)” perquè “ens faça descobrir el rostre del seu Fill en tots els germans i les germanes obligats a fugir de la seua terra per tantes injustícies que encara afligeixen al nostre món”.

Així ho va indicar el Sant Pare en presidir aquest 8 de juliol una Missa privada en la capella de la Casa Santa Marta a la qual van assistir el personal de la secció Migrants i refugiats del Vaticà en ocasió del seté aniversari del seu viatge a Lampedusa, primer viatge apostòlic fora de Roma del seu Pontificat.

En la seua homilia, el Papa Francesc va comentar les lectures de la litúrgia del dia i va destacar en primer lloc el Salm responsorial que “ens convida a una cerca constant del rostre del Senyor: ‘Busquen contínuament el rostre del Senyor. Recórreguen al Senyor i al seu poder, busquen contínuament el seu rostre’ (Sal 104)”.

“Aquesta cerca constitueix una actitud fonamental en la vida del creient, que ha entés que l’objectiu final de l’existència és la trobada amb Déu”, va assenyalar el Papa qui va explicar que “la cerca del rostre de Déu és una garantia de l’èxit del nostre viatge en aquest món, que és un èxode cap a la vertadera Terra promesa, la Pàtria celestial” perquè “el rostre de Déu és la nostra meta i també és la nostra estrela polar, que ens permet no perdre el camí”.

Després, el Pontífex es va detindre breument en la primera lectura del profeta Oseas al capítol 10 que descriu quan el poble d’Israel en un moment “era un poble extraviat, que havia perdut de vista la Terra promesa i deambulava pel desert de la iniquitat. La prosperitat i la riquesa abundant havien allunyat del Senyor el cor dels israelites i l’havien omplit de falsedat i injustícia. Es tracta d’un pecat del qual nosaltres, cristians de hui, tampoc estem exempts”.

En aquesta línia, el Sant Pare va citar l’homilia que va pronunciar en el seu viatge a Lampedusa el 8 de juliol de 2013 en què va advertir sobre la cultura del benestar i va denunciar la globalització de la indiferència: “la cultura del benestar, que ens porta a pensar en nosaltres mateixos, ens fa insensibles al crit dels altres, ens fa viure en bombolles de sabó, que són boniques, però no són res, són la il·lusió del fútil, del provisional, que porta a la indiferència cap als altres, o millor, porta a la globalització de la indiferència’

Per això, el Papa va destacar que l’exhortació del profeta Oseas “és una invitació renovada a la conversió, a girar els nostres ulls al Senyor per a veure el seu rostre” ja que el profeta anima a sembrar “amb justícia”, recollir “amb amor” perquè “és temps de buscar al Senyor, fins que vinga i faça ploure sobre vostés la justícia”.

A més, el Sant Pare va comentar el passatge de l’Evangeli en què Jesús va cridar als apòstols per nom i va dir que “la cerca del rostre de Déu està motivada per l’anhel d’una trobada personal amb el Senyor, una trobada personal, una trobada amb el seu immens amor, amb el seu poder que salva”.

“Els dotze apòstols, dels qui ens parla l’Evangeli de hui, van tindre la gràcia de trobar-lo físicament en Jesucrist, Fill de Déu encarnat. Ell els va cridar pel seu nom, un a un, hem escoltat, mirant-los als ulls; i ells van contemplar el seu rostre, van escoltar la seua veu, van veure els seus prodigis. La trobada personal amb el Senyor, temps de gràcia i de salvació, porta a la missió. Caminant, Jesús els va exhortar: ‘Vagen i proclamen que ha arribat el regne dels cels’. Trobada i missió, no van separats”, va advertir el Papa.

En aquest sentit, el Sant Pare va insistir que “la trobada personal amb Jesucrist també és possible per a nosaltres” ja que “som els deixebles del tercer mil·lenni, els qui busquem el rostre del Senyor i podem reconéixer-lo en el rostre dels pobres, dels malalts, dels abandonats i dels estrangers que Déu posa en el nostre camí”.

“Aquesta trobada també es converteix per nosaltres en un temps de gràcia i salvació, conferint-nos la mateixa missió encomanada als apòstols”, va afegir el Papa qui va recordar la trobada ‘Lliures de la por’ que es va dur a terme a Itàlia al febrer de 2019 per a afirmar que “la trobada amb l’altre és també una trobada amb Crist. Ens ho va dir Ell mateix. És Ell qui anomena a la nostra porta famolenc, assedegat, foraster, nu, malalt i empresonat, demanant a ho trobem i ajudem. Demanant poder desembarcar”.

Abans de finalitzar la seua homilia, el Papa Francesc va parlar sobre els camps de detenció a Líbia. En concret, es va detindre “en els abusos i en la violència que pateixen els migrants, en els viatges d’esperança, en els rescats i en els rebutjos” i va citar les paraules de Jesús en l’Evangeli de Sant Mateu (25,50). ‘En veritat, en veritat els dic, que cada vegada que ho van fer amb el més xicotet dels meus germans, ho van fer amb mi’”.

“Tot el que van fer…’, per a bé o per a mal. Aquest advertiment és hui de gran actualitat. Tots hauríem de tindre-ho com a punt fonamental del nostre examen de consciència. El que fem cada dia”, va suggerir el Sant Pare.