Col·labora amb Solidaritat Don Bosco des de..
Tinc el privilegi de comptar-me entre les primeres voluntàries de l’ONGD a Badajoz i d’haver contribuït al seu establiment com a seu local en 2008.
Després d’un període de gestació diluït durant el curs 2007-2008 i una precisa coordinació d’iniciatives, interessos i inquietuds, podem considerar constituïda oficialment la nostra delegació el 26 juny 2008, època des de la qual vinc col·laborant amb l’ONGD.
Un llibre, una pel·lícula i una cançó…
Un llibre que vaig llegir fa temps i que em ve a la ment com a lectura molt recomanable és "Los Amarillos", d’Albert Espinosa, sobre el valor de la vida i de les persones que es creuen en ella i ens ajuden a construir-la … Es tractar d’una lectura que s’absorbeix -més que llegir-se- i passa directament a formar part de l’intel·lecte emocional de la persona. Un llibre que m’estic llegint ara és "El principito se pone la corbata", de Borja Vilaseca i el recomanaria com a crítica als sistemes laborals que s’obliden de les persones convertint als treballadors en éssers autòmats i alienats, però sobretot com alè per construir un sistema molt més crític i humà, on el cor de les empreses arribin a ser les persones i les seves veritables necessitats.
Em sento molt identificada amb la pel·lícula "Cuerdas". Es tracta del curtmetratge molt tendre i inspirador. En els pocs minuts que dura es pot riure, plorar i somiar … En el meu cas somio amb un món ple de "Maries" – la protagonista de la pel·lícula- persones capaces de convertir el seu estil de vida a vocació i la seva vocació en professió i servei .
Una cançó que m’encanta és "Hoy toca ser feliz", del Mago de Oz. És la dosi d’energia, optimisme i il·lusió que acostumo a escoltar quan necessito una miqueta de motivació extra …
El que més detestes d’aquest món …
L’immobilisme, la pobresa d’esperit que impedeix modificar el tòpic de la resignació "si les coses sempre s’han fet així, per a què canviar-les?", On observo que s’excusa la manca de veritable lideratge i veig que es perpetua el gairebé sempre injust i poc equitatiu ordre establert.
El que més aprecies és …
La humanitat que s’amaga rere els ideals que persegueixen un món millor. La valentia de les persones que viuen les dificultats i el dolor com una pedra en el camí, que no s’instal·len en ells, sinó que els hi treuen partit.
Què és per a tu la solidaritat?
Més enllà de qualsevol de les definicions de solidaritat que coneixem, m’agrada entendre-la com la capacitat de servei que genera un benefici mutu. No es tractaria només de renunciar a alguna cosa pròpia perquè un altre pugui tenir-la, sigui de l’índole que sigui (material o immaterial). El gran potencial de la solidaritat, des del meu punt de vista, rau en el moment en què, a desprenem d’alguna cosa que considerem útil per al creixement d’altres persones, grups o comunitats, la nostra persona creix proporcionalment. Avui dia, hi ha un ampli sector social que entén la solidaritat com una forma més moderna de caritat. No obstant això, els que d’aquesta manera opinen, perden de vista una dimensió molt més completa, que té en compte la perspectiva personal, emocional i psicològica del concepte i que explica la solidaritat com una font de creixement i desenvolupament personal.
Per què ets voluntària de Solidaridad Don Bosco?
Com a motiu, destacaria el valor afegit que m’aporta a mi treballar en particular com a professora. De manera totalment implicada en la meva feina em permet unir les meves responsabilitats laborals del dia a dia amb els valors, continguts i actituds fonamentals necessàries per a ser bons ciutadans en el moment en què ens ha tocat viure. Crec que és una sort comptar amb l’ONGD com a instrument educatiu i de desenvolupament dins de la vida escolar (materials i campanyes educatives), així com amb les possibilitats de traslladar els valors propis de l’organització a l’horari extraescolar mitjançant les diferents activitats que organitzem amb el Comitè de Solidaritat de la Casa i mitjançant les quals no només ens quedem al centre, tractant d’arribar a tots els alumnes / as i professors, sinó que també treballem per aconseguir arribar a les famílies, a la resta de la comunitat educativa, a sector i fins i tot a col·lectius i barris d’altres sectors de la localitat amb els quals col·laborem.
Solidaridad Don Bosco em permet exercir el meu compromís amb l’educació d’una manera molt més responsable i integral, ja que contínuament em sento interpel·lada per les realitats de les comunitats internacionals amb les que col·labora la nostra ONGD; països que viuen realitats molt més complexes i injustes que les pròpies i que és important tenir presents durant la nostra formació personal i professional i en el nostre treball d’educació i formació als joves.
El meu voluntariat a Solidaritat Don Bosco em permet aprofundir en l’Educació per al Desenvolupament i reflexionar de manera crítica sobre les diferències Nord-Sud i sobre la necessitat d’una veritable justícia social. Com dinamitzadora de l’ONGD, a més, em permet transmetre als joves aquestes inquietuds com a forma de vida.
Una anècdota o record de la teva relació amb Solidaritat Don Bosco …
En la meva relació amb Solidaritat Don Bosco recordo especialment l’any 2009. Va ser un any intens pel que fa a activitats a la seu local ia més van tenir lloc dos fets importants en la meva trajectòria com a voluntària de l’organització: d’una banda, la trobada que vam realitzar diferents dinamitzadors dels comitès de solidaritat a Tànger (Marroc) i per una altra, la possibilitat de realitzar les meves pràctiques del Màster de Cooperació Internacional en el projecte que justament a Tànger tenia en marxa l’ONGD, el Centre Assabil de Formació Ocupacional. Molts records i bonics de tot un curs que intentaré resumir amb aquest conte:
Hi havia una vegada una vegada un grupet de persones a Badajoz que volia fer alguna cosa per transformar el món. Un dia van somiar que hi havia altres persones a Sevilla, a Tenerife, a Cádiz … i en una infinitat de punts més d’Espanya que tenien la mateixa inquietud. De manera increïble, totes aquestes persones tan diferents i tan distants van somiar el mateix aquella nit i sorprenentment ‘en despertar es van trobar transformats! Un estrany i fi fil d’una textura similar a la dels núvols envoltava les seves mans i continuava cap algun lloc. Tots ells es van decidir a seguir aquest fil de núvol i van començar a caminar … I en caminar anaven fent coses meravelloses impulsades per una força estranya que fins llavors mai havien sentit. Seguien caminant i anaven gaudint a cada pas de totes les oportunitats que es presentaven per ser protagonistes de la seva realitat. Tenien moltes, moltes idees; moltes, moltes ganes; gairebé sempre poc temps … Però tot i així van recolzar la campanya de Pobresa Zero, perquè volien que d’una vegada per totes l’eradicació de la pobresa deixés de ser només una promesa. I pel mateix motiu van donar suport altres campanyes com la del DOMUND i Mans Unides, i van recollir aliments per a la campanya de Nadal. També van muntar un cinefòrum per treballar amb els més petits sobre la diversitat cultural perquè van pensar que l’educació i la sensibilització eren fonamentals en el compromís amb el canvi. Pel camí van conèixer la Barriada de Sort de Saavedra de la ciutat i algunes d’aquestes persones es van enamorar perdudament de la feina que hi desenvolupaven, tant que fins van decidir emprar part de les seves vacances a seguir treballant allà! També van viure trobades formatives i de convivència, i alguna d’aquestes persones caminant, navegant … fins i tot va arribar fins a Tànger i va viure una experiència inoblidable coneixent el projecte de formació ocupacional que SDB havia posat en marxa al Centre Assabil (Marroc). I tot el treball es va convertir en festa el dia de Maria Auxiliadora, quan les esperances van cobrar forma de papereta i els premis van ser per a unes joguines i per a altres la imatge de futures somriures en països llunyans … Així, tots s’anaven adonant que el camí era molt important i que calia cuidar cada pas per poder veure, a l’horitzó, al final … I van poder veure-ho, perquè van aconseguir pujar a una muntanya i veure des de dalt que el fil que sortia de les seves mans i que els unia a altres mans ‘era una enorme espiral de núvol!
Ja estem arribant al final de la nostra història, que no és un conte de fades, que és un conte de realitats on els personatges no són herois ni heroïnes, però sí protagonistes dels somnis que transformen el món. El camí els ha murmurat que es pot viure d’una altra manera i que el compromís forma part de la vida, que es pot compaginar amb la família, amb els amics, amb els estudis i amb la feina.
I curs a curs, continuem el nostre camí a la nostra seu local de Solidaritat Don Bosco i del Comitè de Solidaritat de Badajoz … ¡perquè ens atrevim a somiar!
Solidaridada Don Bosco és …
SDB és un motor de canvi i transformació social la convicció principal rau la creença que un món més just i millor per a tots és realment possible. Amb treball, constància i determinació, sumant petits esforços, podem contribuir a crear alguna cosa gran. En aquesta construcció social, Solidaridad Don Bosco és l’argamassa que ens uneix als voluntaris i voluntàries de l’obra salesiana que compartim aquest mateix somni i que confiem en l’educació dels joves com a dret fonamental per al creixement de les persones i de les societats , tant aquí a Espanya com a l’exterior.
T’agradaria que Solidaridadt Don Bosco treballés més a …
Solidaridad Don Bosco és una ONGD de Desenvolupament, és part de la seva identitat, però treballant des de la seu amb el nostre grup de joves voluntaris, nois i noies del Comitè de Solidaritat, sempre anhelem la possibilitat de treballar en projectes de caràcter local que poder atendre amb el suport de l’ONGD.
