Evangeli Jn 4, 5-42
NARRADOR: En aquell temps Jesús arribà a una població samaritana que s’anomena Sicar, prop de el camp que Jacob havia donat al seu fill Josep: allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de camí, hi era assegut al costat del manatial. Era el migdia, els seus deixebles se n’havien anat a el poble a comprar menjar.
Arriba una dona Samaritana a treure aigua i, a veure a Jesús, es queda quieta (els jueus i els samaritans no es parlen) amb el càntir a la mà.
JESÚS: Dona, dóna’m de beure.
SAMARITANA: Com tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi que sóc Samaritana?
JESÚS: Si sabessis el do de Déu i qui és el qui et demana de beure, li demanaries tu i ell t’hauria donat aigua viva.
SAMARITANA: Senyor, si no tens galleda i aquest pou és profund, d’on treus l’aigua viva? Ets tu més que el nostre pare Jacob ens va donar aquest pou i d’ell van beure ell, els seus fills i el seu bestiar?
JESÚS: El que beu d’aquesta aigua torna a tenir set, però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’aigua que serà fins a la vida eterna.
SAMARITANA: Senyor, dóna’m d’aquesta aigua: Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.
JESÚS: Ves a cridar el teu marit i torna.
SAMARITANA: Però … si jo no tinc marit!
JESÚS: Tens raó a el dir que no tens marit. Has tingut cinc i el d’ara no és el teu marit.
SAMARITANA: Senyor, veig que ets un profeta. Els nostres pares adoraren Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.
JESÚS: Creu-me, dona. S’acosta l’hora en què ni en aquesta muntanya, ni Jerusalem donareu culte a Déu.
SAMARITANA: Com …
JESÚS: Vosaltres doneu culte a un que no coneixeu, nosaltres adorem a un que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. Però s’acosta l’hora, ja és aquí, en el fet que els que vulguin donar culte veritable, adoraran al Pare en esperit i veritat, perquè el Pare desitja que li donin culte així.
SAMARITANA: Perquè Déu és Esperit, veritat?
JESÚS: I els que donen culte han de fer-ho en esperit i veritat.
SAMARITANA: Sé que ha venir el Messies, el Crist. Quan vingui Ell no ho dirà tot.
JESÚS: Jo sóc: el que parla amb tu.
NARRADOR: En això van arribar els deixebles i s’estranyaven que estigués parlant amb una dona, encara que cap li va preguntar de què parlaven.
La dona llavors va deixar el seu càntir, es va anar al poble i va dir a la gent: Veniu a veure a o home que m’ha dit tot el que he fet: serà potser el Messies? I van sortir del poble on estava Ell.
DEIXEBLE: Mestre, menja…
JESÚS: El meu aliment és fer la voluntat del qual em va enviar i dur a terme la seva obra.
DEIXEBLE: Què vols dir, Mestre? Pots aclarir-nos-ho amb algun exemple?
JESÚS: No dieu vosaltres que falten encara quatre mesos per a la sega? Jo us dic això: Aixequeu els ulls i contempleu els camps. Ja estan daurats per a la sega. El segador ja està rebent el salari i emmagatzemant fruit per a la vida eterna; i així s’alegren el mateix sembrador que segador.
DEIXEBLE: Mestre, per això té raó el proverbi que diu: un sembra i un altre recull.
JESÚS: En efecte. Jo us enviaré a segar el que no havíeu suat… uns altres van suar i vosaltres vau recollir el fruit de les seves suors.
NARRADOR: En aquell poble molts van creure en ell, pel testimoniatge de la dona.
SAMARITÀ: Mestre, volem escoltar-te. Queda’t amb nosaltres.
NARRADOR: Jesús es va quedar dos dies. Van creure molts més per la seva predicació, i tots proclamaven:
SAMARITÀ: Creiem que ets el Messies, el Salvador del món.
De segles venia l’enemistat entre els jueus i els samaritans; per això, quan van veure a Jesús parlant amb una samaritana es van estranyar molt. Però Jesús, en parlar amb la samaritana, els va ensenyar que per a estimar i adorar al nostre Pare Déu, no cal ni es requereix un temple especial, perquè Déu és esperit, i cal que li adorem en esperit i veritat, això és. Des del fons del nostre cor.
Oh Esperit de Déu, Esperit de pau i d’alegria,
que confortas meu cor assedegat
i tires en ell la font viva de l’amor de Déu,
vine ja, el meu dolcíssim Senyor, i porta el meu cor assedegat
allà on ets Tu, a les regions excelses de el cel.
Juguem
Pinta el dibuix
