Evangeli Mt 11,2-11
NARRADOR: En aquell temps, Joan, que era a la presó, va sentir dir el que feia Crist, i va enviar els seus deixebles per preguntar-li:
DEIXEBLES: Ets tu el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?
JESÚS: Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la bona nova, i feliç aquell que no quedarà decebut de mi.
NARRADOR: Mentre ells se n’anaven, Jesús parlava a la gent de Joan
JESÚS: Què heu sortit a veure al desert? Una canya sacsejada pel vent? Doncs, què hi heu sortit a veure? Un home vestit con un ric? Els qui porten vestits delicats viuen als palaus dels reis. Doncs, què hi heu sortit a veure? Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta: és aquell de qui diu l’Escriptura: “Jo envio davant teu el meu missatger, perquè et prepari el camí.”
Us ho dic amb tota veritat: Entre tots els qui han nascut no n’hi ha cap de més gran que Joan Baptista; tanmateix el més petit al Regne del cel és més gran que ell.»
Joan, el Baptista, era a la presó, i va enviar dos deixebles a preguntar a Jesús si era el Messies. Jesús els digué: Mireu com tinc cura dels malalts, dels leprosos, dels pobres. ¿No és això el que esperàveu? No és això una bona notícia?
Senyor,
volem parlar amb tu.
Mostra’ns la teva estrella, que ens indiqui el camí,
el camí cap a tu i cap als nostres germans i germanes
de tota la Terra.
Units en una sola veu diem: Pare Nostre …
JUGUEM
Pinta el dibuix
