Evangeli Jn 1,1-18
Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. [Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.] Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat. [Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.
Per mitjà de Jesús, Déu ens ha parlat d’una manera especial, i per això diem que Jesús és la millor Paraula de Déu. Aquesta paraula es va fer humanitat en el nen nascut de María de Natzaret. Uns el van acollir i uns altres el van rebutjar. I als que el van rebre els ha descobert que són fills estimats de Déu i que tenen un Pare magnífic. Els qui van rebutjar Jesús, no ho podran saber, però amb tot, també ells són fills estimats de Déu. La veritat és que Déu va venir a viure amb nosaltres, a través de Jesús. Això vol dir que va plantar la seva tenda entre nosaltres. Es va fer molt pròxim. Cada any per Nadal ho recordem de manera especial i amb alegria fem una festa gran.
Déu meu, gràcies perquè vas enviar Jesús,
que és la Paraula, el teu fill, a mostrar-se davant nostre,
com a ésser humà perquè ens guiés,
il·luminés la nostra vida amb consells, amb bons valors,
bones actituds;
a donar el millor i sobretot «amor»;
et demanem que cada dia el rebem més, l’acceptem,
caminem més d’acord amb el que ens demana per brillar
juntament amb ell, en el teu Regne.
JUGUEM
Pinta el dibuix
