Evangeli Jn 14,15-21
NARRADOR: Eh, vosaltres! on aneu?
NEN 1: Nooosaltres… anem… a… jugar una estona!
NARRADOR: I, ho saben els vostres pares?
NEN 2: Bé, no, però…
NEN 1: Jo estic a casa de la meva àvia. Ella em cuida mentre els meus pares treballen.
NEN 2: Els meus pares no se n’assabenten.
NARRADOR: Els teus pares han demanat a la teva àvia que et cuidi. Els teus pares estarien preocupats si tornen i no estàs. Em sembla que no estimeu molt els vostres pares.
NENS: Clar que els estimem molt!
NARRADOR: Perquè llavors us vindrà molt bé el que ens diu Jesús aquest diumenge. Escolteu!
DEIXEBLE 1: Mestre, si marxes del nostre costat, com podrem demostrar que t’estimem?
JESÚS: És molt fàcil, només heu de guardar el que us he manat.
DEIXEBLE 2: Home. Mestre, molt senzill no és.
DEIXEBLE 1: A més, estarem sols, ningú no ens cuidarà.
JESÚS: No estareu sols. Jo li demanaré al Pare que us doni un altre defensor que estigui sempre amb vosaltres.
DEIXEBLE 2: Un altre defensor? Serà tan valent com tu? Com es dirà aquest defensor?
JESÚS: Es dirà l’Esperit de la veritat.
DEIXEBLE 1: I ens defensarà només a nosaltres?
JESÚS: Només a vosaltres. El món no pot rebre’l perquè no el veu ni el coneix.
DEIXEBLE 2: I nosaltres, sí que el coneixem?
JESÚS: Clar que sí, perquè viu amb vosaltres i està amb vosaltres.
DEIXEBLE 1: Mestre, no t’entenem.
JESÚS: No us preocupeu. Penseu només que no us deixaré desemparats. Tornaré!
DEIXEBLE 2: I podrem veure’t com ara? Perquè l’Esperit aquest no el veiem enlloc.
JESÚS: Hi ha moltes maneres de veure. El món no em veurà però vosaltres em veureu i viureu, perquè jo continuo vivint.
DEIXEBLE 1: Mestre, tu vas dir que t’anaves amb el Pare.
JESÚS: Estaré amb el Pare, però vosaltres estareu amb mi i jo amb vosaltres. Hi ha moltes maneres d’estar.
DEIXEBLE 2: I ens en pots dir una?
JESÚS: Clar que sí: feu el que us he manat.
DEIXEBLE 1: Si guardem el que ens has manat estarem amb tu?
JESÚS: Clar que sí…, estareu amb mi.
DISCÍPULO 2: I així sabràs que t’ estimem!
JESÚS: El que accepta els meus manaments i els guarda, aquest m’estima; qui m’estima, el meu Pare l’estimarà, i jo també l’estimaré i estaré amb ell.
En acomiadar-se Jesús dels apòstols, aquests es van quedar molt tristos. Jesús en veure-ho els animava dient-los: -Si m’estimeu complireu els meus manaments. I si us he dit que estaré amb vosaltres i vosaltres amb mi, quin és el motiu de la vostra tristesa? No us preocupeu ni acovardiu perquè jo li demanaré al meu Pare que us doni un altre defensor: l’Esperit que us donarà la pau si seguiu la meva voluntat.
Senyor, gràcies
per aquest amor tan gran que ens tens,
perquè ens convides a estimar els nostres germans,
perquè ens convides a viure la vida en l’Esperit.
Gràcies per tots els moments que ens fas compartir
amb els nostres éssers estimats, per les benediccions i dons
que vesses en nosaltres i en les nostres llars.
Per això et donem gràcies.