Evangeli Mt 5, 38-48
NEN : Senyor, el diumenge passat ens vas dir que som sal i llum. I ens vas dir com havíem de comportar-nos. Vols dir-nos alguna cosa més?
JESÚS: Mireu, sabeu que per ser molt cabuts se’ns ha dit “ull per ull i dent per dent”, però jo us dic: No feu mai mal a ningú.
NENA: Sí, Mestre, però quan algú et fot… ja saps.
JESÚS: Sí, ho sé, però si algú et dóna una bufetada en la galta dreta, posa-li l’altra; si algú et demana que l’acompanyis un quilòmetre, acompanya’l dos a qui et demana, dóna-li, i a qui et manlleva no li posis excuses.
NEN: Això que ens demanes és molt difícil.
JESÚS: Vosaltres voleu ser feliços? Voleu ser deixebles meus?
NEN: Clar que sí. Tu ens estimes molt, però…
JESÚS: Si voleu ser feliços de debò, heu d’aprendre a estimar de debò a tots. No pots estimar només a qui et cau bé. Fixeu-vos bé, cal estimar fins i tot a l’enemic.
NENA: Però Jesús, això és molt difícil de complir! A més… què passa si m’insulten?
JESÚS: Només quan estimis de debò, entendràs el que significa ser germà i fill del nostre pare Déu.
NEN: Llavors… hem d’estimar a tothom, encara que ens caiguin malament?
JESÚS: Només així serem fills del nostre pare Déu. Perquè si estimem els qui ens estimen, què fem d’especial? Això ho fa tothom.
NENA: Mestre, com dèiem el diumenge passat: dius les coses molt clares però són tan difícils de complir, que et pots quedar més sol que la una.
JESÚS: No són difícils, són senzilles, i a més l’única manera d’entendre que tots som germans i que hem de fer la vida cada dia més feliç a totes les persones amb qui ens trobem. Hem d’imitar el nostre pare celestial i estimar-nos com ell ens estima.
NEN: Molt bé, Mestre, intentarem fer tot això que ens dius, però ajuda’ns.
JESÚS: No us preocupeu. El que confia en mi sap que jo sempre estic amb vosaltres
Avui Jesús ens explica què vol dir-nos quan ens mana estimar-nos entre nosaltres. Donar a qui ens demani, pregar pels que ens persegueixen, fer les paus amb els nostres enemics i prendre exemple de Déu Pare, que, quan ha de sortir el sol, s’oblida que hi ha homes dolents i el fa sortir per a alegria de tots, bons, dolents, justos, injustos…
Oh Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau!
On hi ha odi, que jo hi posi amor.
On hi ha ofensa, que jo hi posi perdó.
On hi ha discòrdia, que jo hi posi unió.
On hi ha dubte, que jo hi posi esperança.
On hi ha error, que jo hi posi veritat.
On hi ha desesperació, que jo hi posi l’esperança.
On hi ha tenebra, que jo hi posi la llum.
Oh Mestre, feu que jo no cerqui tant:
ser consolat, com consolar;
ser comprès, com comprendre;
ser estimat, com estimar.
Perquè és donant que es rep;
perdonant que s’és perdonat;
morint que es ressuscita a la vida eterna
Juguem
Pinta el dibuix
