Evangeli Mt 14,22-33
NARRADOR: Us en recordeu?: el diumenge passat Jesús va donar de menjar a una multitud. Després que la gent hagués menjat, va dir als seus deixebles que pugessin a la barca i se n’anessin a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent.
Una vegada que va acomiadar la gent, va pujar a la muntanya tot sol per pregar. Quan va arribar la nit, Ell era allí tot sol.
DEIXEBLE 1: On s’haurà ficat el Mestre?
DEIXEBLE 2: S’ha anat i ens ha deixat solos en la barca.
NARRADOR: Després d’acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s’havia allunyat bon tros de terra, però les ones la impedien avançar, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el veieren, s’esveraren pensant que era una fantasma, i cridaren de por
DEIXEBLE 1: Esteu veient el que jo veig?
DEIXEBLE 2: Mestre…! On ets!
DEIXEBLE 3: Estic mort de por, vosaltres no?
NARRADOR: Jesús els va dir de seguida:
JESÚS: No tingueu por, que sóc jo.
PERE: Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua.
JESÚS: Ja pots venir.
NARRADOR: Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà on era Jesús. Però en adonar-se del vent que feia, s’acovardí i començà d’enfonsar-se. Llavors cridà:
PEDRO: Senyor, salveu-me!.
NARRADOR: A l’instant Jesús li donà la mà i li digué:
JESÚS: Quina poca fe! Per què dubtaves?
NARRADOR: I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien:
DEIXEBLES: Realment sou Fill de Déu.
Després del miracle dels pans i els peixos, Jesús es va quedar acomiadant-se de la gent i els apòstols van embarcar cap a l’altra riba. Després Jesús se’n va anar després d’ells. Sabeu com? doncs caminant sobre les aigües! Pere es va espantar i li va dir, Si ets tu, digue’m que vagi jo també caminant sobre les aigües. Jesús li va dir «Vine». I Pere va començar a caminar, però al cap d’una estona, s’enfonsava i li va demanar al Senyor que el salvés. Jesús el va salvar i li va dir: Això t’ha passat perquè has dubtat, home de poca Fe!
Senyor, salva’m!
Salva’m quan no sé reconèixer-te a tu en la teva Paraula.
Salva’m quan m’allunyo i la meva barca comença a naufragar.
Salva’m perquè Tu ets l’únic que salva.
Et reconec, Senyor Jesús, com el Fill de Déu que ho pot tot.
Gràcies, Senyor, perquè en tu trobo la calma.
Gràcies, perquè amb la teva paraula m’enforteixo.
Gràcies, Senyor, per pujar a la barca de la meva vida
i portar-me a aigües tranquil·les.
Juguem
Pinta el dibuix
