Evangeli Mt 13, 24-43
NARRADOR: En aquell temps, Jesús va proposar una altra paràbola a la gent:
JESÚS Amb el Regne del cel passa com amb un home que havia sembrat bona llavor al seu camp, però a la nit, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, sembrà jull enmig del blat i se n’anà. Quan el sembrat hagué crescut i s’espigà, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren.
CRIAT 1: No era bona, la llavor que vau sembrar al vostre camp? Com és, doncs, que hi ha jull?
NARRADOR: Jesús els va dir:
JESÚS: «Un enemic ho ha fet.»
NARRADOR: Els criats li van preguntar
CRIAT 2: Vols que anem a recollir-lo?
NARRADOR: Però ell va respondre:
JESÚS: No, no sigui que en arrencar el jull arrenqueu també el blat. Deixeu que creixin junts fins a l’hora de la sega i llavors diré als segadors: colliu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; després colliu el blat i porteu-lo al meu graner.
NARRADOR: Després va deixar la gent i se’n va anar a casa. Els deixebles se li van acostar a dir-li:
DISCÌPULO 1: Mestre, explica’ns la paràbola del jull en el camp.
NARRADOR: Ell va contestar:
JESÚS:.
El qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home. El camp és el món. La bona llavor són els del Regne. El jull són els del Maligne. L’enemic que els ha sembrat és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels
DEIXEBLE 2: I això quan succeirà?
JESÚS: Així com cullen el jull i el cremen, passarà igual a la fi del món: el Fill de l’home enviarà els seus àngels, recolliran del seu Regne tots els escandalosos i els qui obren el mal, i els llençaran al forn encès; allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Llavors els justos, en el Regne del seu Pare, resplendiran com el sol. Qui tingui orelles, que ho escolti.
La paràbola del blat i el jull parla del mal en el món i la gran la paciència de Déu. Perquè el jull, quan creix, s’assembla molt al blat, i allí està el perill que es confonguin.
Així que hem d’adonar-nos de la impaciència dels servidors i la pacient espera del propietari del camp, que representa Déu. Nosaltres a vegades tenim una gran pressa per jutjar, classificar, posar d’un costat els bons i de l’altre els dolents
Senyor,
et donem gràcies per haver sembrat
bona llavor en els nostres cors i cridar-nos
a edificar cada dia el teu Regne en el món.
Gràcies per tots els moments que ens regales,
per la vida, per les nostres famílies,
Per això et donem gràcies
Juguem
Pinta el dibuix
