Evangeli Mt 17, 1-9
NARRADOR: Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta. Allí es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús:
PERE: Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
NARRADOR: Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol.
DEU: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.
NARRADOR: Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front a terra, plens de gran temor. Jesús s’acostà, els tocà i els digué:
JESUS: Aixequeu-vos, no tingueu por. Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot so
NARRADOR: Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: —No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts.
A Jesús li seguia molta gent, per això quan Jesús desembarco després de creuar la mar, es va trobar amb molta gent, els va donar penis perquè ningú cuidava d’ells i es va posar a ensenyar-los. Com es va fer tard i no havien de menjar, Jesús va fer un miracle grandíssim: va multiplicar els cinc pans i dos peixos que tenia un noi i amb això va donar menjar a tota la multitud, i encara va sobrar. Que bo i és Jesús!
Senyor, jo avui vull pujar amb tu a la muntanya
perquè m’ensenyis a pregar.
Et demano, m’ajudis a tenir amb tu aquesta experiència d’alegria,
de sentir tranquil·litat i pau.
Quan Tu pregues, tot canvia, tot es transfigura.
Vull que la meva pregària em porti a la vida i
que la gent descobreixi que jo no soc igual que abans,
que Tu m’has tocat per dins.