NARRADOR: En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola:
JESÚS: Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que sortí de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya; va fer tractes per un jornal, i els envià a la seva tasca.
DEIXEBLE 1: Amb l’atur que hi ha, estarien contents.
NARRADOR: Sortí una altra vegada a mig matí, en trobà d’altres a la plaça sense feina i els digué:
PROPIETARI: Aneu també vosaltres a la meva vinya; us pagaré el que sigui just.
DEIXEBLE 2: Quina sort, que més gent pogués treballar.
NARRADOR: Pels volts de migdia i a mitja tarda, tornà a sortir i va fer el mateix. Una hora abans de pondre’s el sol encara en trobà d’altres i els digué:
PROPIETARI: Què feu aquí tot el dia desvagats?
JORNALER: És que ningú no ens ha llogat!
PROPIETARI: Aneu també vosaltres a la meva vinya.
NARRADOR: Al capvespre, l’amo de la vinya digué a l’encarregat.
PROPIETARI: Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels qui han vingut més tard i acaba pels primers.
NARRADOR: Quan tocava als primers, es pensaren que cobrarien més, però van cobrar el mateix jornal. En veure això, rondinaven i deien al propietari:
JORNALER: Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la calor.
PROPIETARI: Company, quin mal t’he fet? No havíem fet tractes per un jornal? Doncs pren el que et toca i vés-te’n. A aquest darrer jo li vull donar igual que a tu. Que no puc fer el que vull a casa meva? Tens enveja perquè jo sóc generós?.
JESÚS: Així els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.
perquè ens has convidat a treballar en la teva vinya,
perquè ens dónes la oportunitat d’ensenyar el millor de nosaltres.
Gràcies perquè ens ensenyes i animes a estimar els amics
i perquè ens estimes molt sense portar-nos el compte
de les coses que fem.
Per això et donem gràcies, Senyor.
