NARRADOR: En aquell temps, Jesús proposà aquesta altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble:
JESÚS: Passa amb el Regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del seu fill.
REI: Demà es casa el meu fill. I va enviar els seus criats a cridar als convidats a les noces.
CRIAT 1: Majestat, els hem convidat però no hi volen venir.
NARRADOR: Llavors n’envià d’altres.
REI: Digueu als convidats: Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i l’aviram. Tot és a punt: veniu a la festa.
NARRADOR: Però ells no en feren cas: l’un se n’anà al seu camp, l’altre als seus negocis, i altres agafaren els enviats, els maltractaren i els mataren. El rei, en veure això, s’indignà, i envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat.
REI: El banquet de casament és a punt, però els convidats no se’l mereixen. Per tant, aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu.
NARRADOR: Ells hi anaren, i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s’omplí de convidats.
Quan el rei entrà a veure els convidats, s’adonà que un home dels que eren allí no duia el vestit de festa.
REI: Company, com és que has entrat sense vestit de festa?
NARRADOR: Ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien:
REI: Lligueu-lo de peus i mans i traieu-lo fora, a la fosca. Els cridats són molts, però no tants els elegits
Amb la paràbola Jesús ens vol dir que el banquet és l’església i que tots estem convidats a anar-hi. Uns van i altres no.
Però als que hi van els demana a més que vagin ben vestits, amb això ens demana que per a anar a l’església hem de posar-nos el vestit de festa, el vestit d’amor.
Tu ho saps.
Per això vols ajudar-me.
T’escolto, perquè em dónes pistes per estimar més i millor.
No em deixes sol.
Quan m’equivoco sempre em perdones.
A vegades t’explico el que em preocupa i tot el que he fet malament.
I sempre estàs amb mi ajudant-me i caminant amb mi.
