Deixeble 1: Mira, Mestre, per allà vénen uns fariseus. Se’ls haurà ocorregut una cosa nova per a molestar-te. Sembla que no van tenir bastant amb allò de la moneda del Cèsar.
Deixeble 2: Els seus caps estan plens de lleis, es creuen els més llestos i molt bons per saber-les totes de memòria, i no toleren que tu, Jesús, sàpigues més que ells i els deixis malament.
Fariseu 1: Mestre, volem fer-te una pregunta: Com tu ho saps tot podràs respondre’ns. Estem segurs que sí.
Fariseu 2: Mestre, quin és el manament principal de la llei?
Jesús: Per què voleu posar-me a prova una altra vegada?
Fariseu 1: Nooo!, què va!, És que nosaltres també ens emboliquem amb tantes normes.
Fariseu 2: I volem saber la teva opinió.
Jesús: « Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament.».
Fariseu 1: I quin és el segon?.
Jesús: El segon és tan important com el primer.
Fariseu 2: Perquè, ens ho diràs.
Jesús: El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix.
Deixeble 1: Per què són tan importants aquests dos manaments?
Jesús: Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes venen d’aquests dos.
Ajuda’m a estimar als altres amb tot el meu cor.
Que el meu amor no sigui només un desig sinó que es concreti en bones obres.
Vull experimentar la teva proximitat perquè pugui aprendre a voler als altres,
com Tu em vols.
