MC 14,12-16.22-26
NARRADOR: Faltaven dos dies per a celebrar la gran festa dels jueus: la Pasqua i els Àzims. Els àzims són els pans sense llevat que els jueus menjaven durant set dies per a commemorar el seu alliberament de l’esclavitud d’Egipte, ocasió en què es va celebrar la primera Pasqua. Els sums sacerdots i els escribes buscaven com detenir a Jesús amb mentides i matar-ho… Els seus deixebles li diuen
DEIXEBLE 1: On vols que anem a preparar-te el sopar de Pasqua?
JESÚS: Aneu a la ciutat i us trobareu amb un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo.
DEIXEBLE 2: Com? Vols que seguim una gerra?
JESÚS: No… Encara no he acabat…
I allà on entri digueu al cap de casa: “El mestre pregunta on l’allotjareu per poder menjar l’anyell pasqual amb els seus deixebles”. Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, arreglada amb estores i coixins. Prepareu-nos allà el sopar.
DEIXEBLE 1: D’acord! Farem el que ens dius.
NARRADOR: Els deixebles se n’anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit i prepararen el sopar pasqual.
I mentre menjaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué:
JESÚS: «Preneu-lo: això és el meu cos.»
NARRADOR: Després prengué el calze, digué l’acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué:
JESÚS: «Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes. Us ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d’aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell en el regne de Déu.»
DEIXEBLE 2: Mestre, Menjar la teva carn, beure la teva sang? Com farem això?
NARRADOR: Després de cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.