NARRADOR: En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué:
JOAN: Mireu l’anyell de Déu.
NEN: I ells, què van fer?.
NARRADOR: Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà:
JESÚS: Què voleu?
DEIXEBLES: «Rabí», que vol dir mestre’, «on us allotgeu?
JESÚS: Veniu i ho veureu.
NARRADOR: Ells hi anaren, veieren on s’allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó.
ANDREU: Hem trobat el Messies.
NARRADOR: Que vol dir l’Ungit’. I l’acompanyà on era Jesús. Jesús se’l mirà i li digué:
JESÚS: Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra.
jo et segueixo, perquè sé que ets la veritat,
la llum que sempre brillarà sobre la foscor.
Sé que ets en el meu cor i haig d’aprendre,
vull estar amb tu en tot moment, reposar a les teves mans,
escoltar-te, seguir els teus passos.