NARRADOR: En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d’una muntanya alta.
JAUME: Mestre, on anem? Estic cansat.
PERE: Ja no puc més, estem pujant a una muntanya?
NARRADOR: Es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així.
JOAN: Amb qui parles mestre?
NARRADOR: Parlo amb Elies i Moisès.
PERE: Rabí, que n’estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.
NARRADOR: No sabia pas què dir, d’esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu:
DÉU: Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.
NARRADOR: Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells. Mentre baixaven de la muntanya…
JESÚS: No expliqueu a ningú el que heu vist, fins després que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts.
NARRADOR: Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de “ressuscitar d’entre els morts”.
i omple’m de Tu.
Fes-me aprofundir en la teva misericòrdia, en el teu perdó, en el teu amor.
Fem tres cabanes i mostra’m al Pare
perquè l’escolti i m’impulsi
a sortir a l’encontre dels germans.
Fem tres cabanes, Senyor, i…