EPI | CICLE B – II DIUMENGE DE PASQUA

19 febrero 2024

MC 9,2-10

NARRADOR: En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d’una muntanya alta.

JAUME: Mestre, on anem? Estic cansat.

PERE: Ja no puc més, estem pujant a una muntanya?

NARRADOR: Es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així.

JOAN: Amb qui parles mestre?

NARRADOR: Parlo amb Elies i Moisès.

PERE: Rabí, que n’estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.

NARRADOR: No sabia pas què dir, d’esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu:

DÉU: Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.

NARRADOR: Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells. Mentre baixaven de la muntanya…

JESÚS: No expliqueu a ningú el que heu vist, fins després que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts.

NARRADOR: Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de “ressuscitar d’entre els morts”.

Un dia Jesús els va explicar un secret als seus amics i els va dir que després de morir venceria la mort i ressuscitaria. Això els ho va dir per a donar-los ànims, així que quan el veiessin morir en la creu no perdessin l’esperança i recordessin això de la muntanya Tabor, quan ell se’ls va aparèixer revestit de llum.

Fem tres cabanes, Senyor,
i omple’m de Tu.
Fes-me aprofundir en la teva misericòrdia, en el teu perdó, en el teu amor.
Fem tres cabanes i mostra’m al Pare
perquè l’escolti i m’impulsi
a sortir a l’encontre dels germans.
Fem tres cabanes, Senyor, i…
Juguem
Pinta el dibuix