NARRADOR: El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué:
JESÚS: Pau a vosaltres!
NARRADOR: Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir:
JESÚS: Pau a vosaltres!
NEN: Per què estaven contents?
NARRADOR: Perquè van veure que estava passant el que Jesús va dir que passaria.
APÒSTOLS: És Ell! És Jesús! Ha ressuscitat! Era veritat!
JESÚS: Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.
NARRADOR: Jesús va desaparèixer de la seva vista. Al moment es van sentir uns cops a la porta. Algú cridava. Qui serà…? És Tomàs!
TOMÁS: Què us passa? Teniu cara d’espantats.
APÒSTOL 1: Ha vingut el Mestre! Sí, se’ns ha aparegut!
APÒSTOL 2: Sí, sí, ha parlat amb nosaltres.
TOMÁS: Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.
NARRADOR: Encara que ho van intentar no van poder convèncer Tomàs que Jesús havia ressuscitat. Als vuit dies estaven una altra vegada reunits els deixebles i Tomàs estava amb ells. Les portes seguien tancades per por dels jueus, quan… de nou va aparèixer Jesús.
JESÚS: Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat.» No siguis tan incrèdul. Sigues creient.
TOMÁS: Senyor meu i Déu meu!
JESÚS: Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.
NARRADOR: Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
que som un fidel reflex
dels teus deixebles tristos,
covards, plens de «por».
Habitem en un món
de incredulitat i desconcert.
Per ser creients, sofrim
oblits, burles, menyspreus.
Senyor, entra a la nostra casa,
saluda’ns, posa’t al mig.
Omple’ns, amb la teva presència,
de pau i de goig immens.
Mostra’ns els teus peus i mans,
el teu costat trencat, obert …
Són les teves lliçons d’amor,
el teu testament, Mestre.
Com vas fer amb Tomás,
vine, Senyor, al nostre encontre.
Que els nostres dubtes es cremin
en les teves nafres, sol i foc.
Que et diguem amb fe,
amb gratitud, en silenci:
«Senyor meu i Déu meu».
Crec en Tu. Tu no estàs mort.
Fes que nosaltres siguem
«testimonis» del teu Evangeli.
Plens del teu Esperit,
anunciarem el teu Regne.
