NARRADOR: Avui us explicaré com Jesús va fer fora als que venien en el temple.
NIÑO 1: Com els va fer fora? Va parlar amb ells?
NARRADOR: Escolteu.. Quan s’acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple.
Escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms:
JESÚS: Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare.
NARRADOR: Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia.» Llavors els jueus el van interrogar:
JUDIOS: ¿Por què feu això?
JESÚS: Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies.
JUDIOS: Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?
NIÑO 2 : Com anava a fer això?
NARRADOR: Però ell es referia al santuari del seu cos.
NIÑO 1: Ja entenc, ell no deia un edifici, si no el. L’està amb nosaltres i no necessita edificis.
NARRADOR: Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús. Durant la seva estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua, molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat que li revelessin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a l’interior de cada home
perquè faig un mercat de la casa del Pare…
quan vaig a Déu només quan el necessito,
vivint una fe de teoria i no de vida,
no fent vida en la teva paraula.
Ajuda’m a trobar-te en la pregària.