NARRADOR: El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus; voleu saber de què parlaven?
DEIXEBLE 1: Escolta!, què passa amb tant secretet. Semblem ratolins amagats vivint a les fosques, i tancats tot el dia.
DEIXEBLE 2: Mira el valent. Surt tu primer. Potser venen per nosaltres. Com Ell és el nostre amic.
DEIXEBLE 1: Sí, sí. Perquè quins amics que es va buscar. Aquí estem tots amagats.
NARRADOR: Jesús entrà, es posà al mig i els digué:
JESÚS: Pau a vosaltres.
DEIXEBLE 1: Ets el Mestre? No ens deixaràs sols?
NARRADOR: Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir:
JESÚS: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó».
estem amagats. Senyor, dóna’ns la teva Pau.
Volem viure com tu ens demanes,
hem dit que som seguidors teus.
És seguir-te sense importar com ni on…
Senyor, volem ser portadors de la teva pau. Gràcies per enviar-nos.