Mc 4, 26-34
NARRADOR: En aquell temps, Jesús es va dirigir a la gent i els va dir:
JESÚS: El regne de Déu s’assembla a un home que sembra el gra a la terra. Ell dorm de nit i es lleva quan es de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra va produint la collita ella sola: primer els brins, després les espigues, i finalment el gra. Quan el gra és a punt, se’n va a segar, perquè ha arribat el temps de la sega.
NEN 1: És veritat, jo això ho faig amb la meva mare en els testos de casa meva. Posem unes llavors, i al cap d’un temps creixen i surt el fruit.
NEN 2: Jesús ¿ens pots explicar una mica més el que ens vols dir i posar-nos un altre exemple?
JESÚS: És clar que sí … Us explicaré un altre exemple …
NARRADOR: Jesús es va dirigir de nou a ells i els va dir:
JESÚS: ¿Amb què podem comparar el Regne de Déu? Quina paràbola farem servir?
NEN 1: Explica’ns alguna cosa que puguem entendre tots.
JESÚS: Sabeu com és un gra de mostassa?
NEN 2: Crec que sí, Jesús. És una llavor molt petita que es fa servir després per donar més sabor al menjar.
JESÚS: Molt bé. Aquest gra de mostassa, quan se sembra a la terra és la llavor més petita, però després brolla, es fa més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells poden aixoplugar-s’hi i niar-hi.
NEN 1: Ens vols dir que el Regne de Déu ha de créixer i fer-se cada vegada més gran, no?
NEN 2: Sí, i també que hem d’estar atents i disposats per saber què vol Déu de cadascun de nosaltres i com comportar-nos amb els altres.
NARRADOR: Amb moltes paràboles semblants els exposava la paraula, adaptant-se al que ells podien entendre. Tot els ho explicava amb paràboles, però als seus deixebles els ho explicava tot en privat.