NARRADOR: En aquell temps, els jueus murmuraven de Jesús perquè havia dit que era el pa baixat del cel, i es preguntaven:
JUEUS: Aquest, no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, i ara diu que ha baixat del cel?
NARRADOR: Jesús els digué.
JESÚS: No murmureu entre vosaltres. Ningú no pot venir a mi si no l’atreu el Pare que m’ha enviat. I els qui venen a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. Diu el llibre dels Profetes que tots seran instruïts per Déu.
JUEU 1: No t’inventis res, tots et coneixem…
JESÚS: Tots els qui han sentit l’ensenyament del Pare i l’han après venen a mi. No vull dir que algú hagi vist mai el Pare: només l’ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. Us ho dic amb tota veritat: els qui creuen tenen vida eterna.
JUEU 2: Ens vols dir que el Pare t’ha triat a Tu? Demostra’ns que tu ets el que ve de Déu i no siguis tan cregut.
JESÚS: Jo soc el pa que dona la vida. Els vostres pares, tot i haver menjat el mannà en el desert, moriren, però el pa de què jo parlo és aquell que baixa del cel perquè no mori ningú dels qui en mengen.
JUEUS: Potser tu ets més que Moisès i que els nostres pares?
JESÚS: Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món.
perquè m’ajudes a saber que tinc gana
del Pa veritable que baixa del Cel.
Et demano que sempre busqui sadollar la meva gana i set
del meu encontre personal amb Tu.