Evangeli Mt 20,20-28
NARRADOR: En aquell temps, quan la gent veié que Jesús no era allà i els seus deixebles tampoc, pujà a les barques i anà a buscar Jesús a Cafar-Naüm. Quan el trobaren, estranyats que fos a l’altra riba, li preguntaren
NEN 1: Mestre, quan hi heu vingut, aquí?
JESÚS: Jesús els respongué: “Us ho dic amb tota veritat: Vosaltres no em busqueu pels senyals prodigiosos que heu vist, sinó perquè heu menjat tant de pa com heu volgut”.
NEN 2: Mestre, creus que som egoistes?
JESÚS: No heu de treballar per un menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que es conserva sempre i dona la vida eterna. Aquest menjar us el donarà el Fill de l’home: ell és el qui Déu, el Pare, ha marcat amb el seu segell personal.
NENS: Què hem de fer per obrar com Déu vol?
JESÚS: L’obra que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat.
NEN 1: Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: “Els donà el seu blat celestial”. Jesús els respongué
JESÚS: Moisès no us va donar pas el blat celestial, però el meu Pare sí que us dona el pa que és realment del cel, perquè el pa de Déu és el que baixa del cel per donar vida al món.
NENS: Senyor, doneu-nos sempre aquest pa.
JESÚS: Jo soc el pa que dona la vida: els qui venen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set
Després de la multiplicació dels pans, l’endemà la gent es va posar a buscar Jesús, al no trobar-lo van travessar el llac. Quan el van trobar en l’altra riba, li van preguntar com havia arribat allà. Però Jesús els va dir que es preocupessin més pel pa que baixa del cel. Ells es creien que parlava del mannà, però Jesús els va aclarir que es referia a ell mateix i va dir: «Jo soc el pa viu que ha descendit del cel».
Senyor, dona’m sempre del teu pa, d’aquest pa de l’Eucaristia,
d’aquest pa que ens ensenya el camí que hem de seguir!
Omple’m de Tu i ajuda’m a portar-te als altres.
Juguem
Pinta el dibuix
