NARRADOR: En aquell temps, molts que fins aleshores havien seguit Jesús digueren.
DEIXEBLE 1: Aquest llenguatge és molt difícil! Qui és capaç d’entendre’l?
NARRADOR: Jesús coneixia interiorment que els seus seguidors murmuraven sobre això, i els digué.
JESÚS: Us escandalitza això que us he dit? Què direu si veieu que el Fill de l’home puja on era abans?
DEIXEBLE 2: Mestre, què vols dir-nos? Se te’n va el cap?
JESÚS: L’Esperit és el qui dona la vida. La carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen.
NARRADOR: Des del principi Jesús sabia qui eren els qui creien i el qui l’havia de trair.
JESÚS: Per això us he dit abans que ningú no pot venir a mi si el Pare no li concedeix aquest do.
DEIXEBLE 3: A aquest home definitivament se li’n va l’olla.
NARRADOR: Després d’aquell moment, molts dels qui l’havien seguit fins aleshores l’abandonaren i ja no anaven més amb ell. Jesús preguntà als dotze.
JESÚS: Vosaltres també em voleu deixar?
PERE: Simó Pere li respongué: «Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu.
No vull anar-me’n ni quedar-me enrere, vull caminar amb Tu.
Ajudar als meus amics a què et coneguin,
Ajuda’m a transformar els meus desitjos en una bella realitat.
