Evangeli Lc 3,1-6
Lluc: Avui us parlaré d’un amic de Jesús que va voler preparar-li el camí i que es deia Joan, però el coneixem com “el Baptista”.
Veureu, l’any quinzè del regnat de l’emperador Tiberi, mentre Ponç Pilat era procurador romà de la Judea, Herodes era tetrarca de Galilea, Felip, el seu germà ho era d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies ho era d’Abilena, durant el pontificat d’Anàs i Caifàs, Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert, i anà per tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de conversió per obtenir el perdó dels pecats. Complia el que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes:
Nen 1: Ens explicaràs com va preparar el camí Joan! Que bé. Per què saps tant de Joan?
Lluc: Sí, he estudiat bastant. Jo era metge i ho vaig deixar tot per explicar als altres com de bo era Jesús de Natzaret.
Nen 2: Joan també ho va deixar tot i se’n va anar a viure al desert. Batejava al riu Jordà els qui volien convertir-se per rebre bé Jesús.
Lluc: Sí. Joan intentava que totes les persones fossin una mica millors, perquè sabia que Jesús era el Fill de Déu i venia a salvar-nos.
Nen 1: I les persones d’aleshores van fer cas a Joan?
Lluc: Uns sí i d’altres no, i això que Juan cridava molt fort. Escolteu.
Joan: Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, i el terreny escabrós serà una vall, i tothom veurà la salvació de Déu.
Nen 2: Per preparar un camí al Senyor com el que diu Joan, es necessiten moltes màquines?
Lluc: Crec que Joan no parla dels camins de terra, ni de carreteres… És veritat, jo parlo dels camins del cor, que poden estar plens de coses bones o de coses dolentes.
Nen 2: I tant! De mentides, baralles, paraulotes…
Joan: Aquests són els camins que cal preparar. Així tots veureu la salvació de Déu.
Sant Joan Baptista és «La veu que crida en el desert».
Ell vol portar al seu poble la conversió del cor.
Vol que es penedeixin dels seus pecats, que demanin perdó al Senyor, perquè només així podran rebre el Messies Salvador.
Els profetes mantenien encesa
l’esperança d’Israel.
Nosaltres, com un símbol,
encenem dos espelmes.
La humanitat sencera tremola
perquè Déu s’ha sembrat
a la nostra carn.
Que cadascú de nosaltres, Senyor,
t’ obri la seva vida perquè brolli,
perquè floreixis, perquè neixis
i mantinguis al nostre cor
encesa l’esperança,
vine aviat, Senyor, vine a salvar-nos!
Juguem
Pinta el dibuix
