Evangeli Jn 20, 19-31
NARRADOR: El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué:
JESÚS: Pau a vosaltres!
APÒSTOLS: És Ell! És Jesús! Ha ressuscitat! Era veritat!, es van posar molt alegres en veure’l.
JESÚS: Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.
NARRADOR: Jesús va desaparèixer, no podien veure’l. Llavors van sentir que trucaven a la porta. Qui serà…? És Tomàs!
TOMÀS: Què us passa? Teniu cara d’espantats.
APÒSTOL 1: Hem vist el Senyor! Sí, se’ns ha aparegut!
APÒSTOL 2: Sí, sí, ha parlat amb nosaltres.
TOMÀS: Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.
NARRADOR: Així va quedar. No van poder convèncer a Tomàs que Jesús havia ressuscitat. Vuit dies més tard els deixebles eren a casa una altra vegada, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué:
JESÚS: Pau a vosaltres! Tomàs: Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient.
TOMÀS: Senyor meu i Déu meu!
JESÚS: Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.
NARRADOR: Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
