Quan en la vida ens venen moments difícils, que ens semblin insuperables i que acabaran amb nosaltres, no oblidem que Jesús va vèncer tot malament, fins i tot el de la seva mort. Déu Pare ho va ressuscitar i li va concedir tota la plenitud, i la vida total. I Jesús va voler que això mateix ho sabessin els seus amics, els qui poc temps després li veurien insultat, perseguit, capturat i condemnat a morir, com si fos un malfactor. Perquè no s’esfondressin per la pena i el descoratjament, els va portar a la muntanya Tabor i davant ells es va transformar. Aquest que van veure ple de llum i ple de blancor, és el que en la creu semblava tenir el seu destí últim. No us desanimeu. Al final venç sempre la vida, l’afecte, la veritat.
Jesús,
com Pere, Jaume i Joan,
vull retirar-me amb tu a la muntanya
del silenci i de la contemplació
per a gaudir de la teva presència
i acollir el teu missatge d’esperança.
Enmig de les decepcions de la vida,
ajuda’m a mantenir viva l’esperança.
Juguem

Pinta el dibuix
