Evangeli Lc 9, 28b-36
Narrador: En aquell temps, Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar.
Pere: Mestro, ¡com hem caminat!
Jesús: No et queixis, Pedro, aquest lloc és molt bonic per a resar.
Joan: Per descomptat, però hi ha llocs també molt bonics més a baix. Portem hores caminant!
Jesús: Vale, Joan, val! Descanseu una mica mentre resaré amb el meu Pare.
Narrador: Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant.
Jaume: El Mestre ha tingut una bona idea, crec que em tiraré una migdiadeta.
Joan: Jo faré el mateix, Jaume, no vull ni pensar en la baixada.
Pere: No entenc com el Mestre té forces per a pregar ara.
Narrador: Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos.
Moisés: Ha arribat la plenitud dels temps. El teu sacrifici és pròxim, Jesús, amb ell naixerà un ordre nou.
Elies: Un ordre basat en l’amor i en la fraternitat universal de la societat, en el perdó i en la justícia divina.
Moisés: Un ordre en el qual la persona és el valor suprem de la societat. Però perquè la nova societat aparegui, tu has de morir… crucificat a Jerusalem.
Elies: Així ho ha dit el Pare.
Jesús: No és un missatge grat d’escoltar, així i tot… que es faci la voluntat del Pare!
Narrador: Pere i els seus companys estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Pere digué a Jesús:
Pere: Mestre, que n’estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.
Narrador: Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí. Ells s’esglaiaren en veure que entraven dins el núvol. Llavors del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.»
Jesús: Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol.
Narrador: Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.
Quan en la vida ens venen moments difícils, que ens semblin insuperables i que acabaran amb nosaltres, no oblidem que Jesús va vèncer tot malament, fins i tot el de la seva mort. Déu Pare ho va ressuscitar i li va concedir tota la plenitud, i la vida total. I Jesús va voler que això mateix ho sabessin els seus amics, els qui poc temps després li veurien insultat, perseguit, capturat i condemnat a morir, com si fos un malfactor. Perquè no s’esfondressin per la pena i el descoratjament, els va portar a la muntanya Tabor i davant ells es va transformar. Aquest que van veure ple de llum i ple de blancor, és el que en la creu semblava tenir el seu destí últim. No us desanimeu. Al final venç sempre la vida, l’afecte, la veritat.
Jesús,
com Pere, Jaume i Joan,
vull retirar-me amb tu a la muntanya
del silenci i de la contemplació
per a gaudir de la teva presència
i acollir el teu missatge d’esperança.
Enmig de les decepcions de la vida,
ajuda’m a mantenir viva l’esperança.
Juguem
Pinta el dibuix
