Evangeli Lc 13, 1-9
Nen 1: Mestre, tu parles sempre d’amor, però crec que ningú t’escolta per aquí fora.
Nen 2: És veritat, Jesús; els romans odien els jueus i els jueus els romans; els galileus no poden veure els samaritans, i els samaritans els retornen el favor.
Nen 3: Però si fins i tot la gent que sembla més religiosa s’odia a mort! Només heu de fixar-vos en els fariseus, saduceus i herodians. Quin exemple!
Nen 1: Em temo, amics, que les coses no han canviat molt des de llavors. (Desplega un diari i llegeix algunes notícies)
Nen 2: Impressionant! Odi i mort per tot arreu. I no acaba.
Nen 3: Mestre, mestre, Pilat ha manat matar un grup de galileus!
Nen 1: És veritat, Jesús! Estaven oferint el sacrifici de la tarda, van arribar els soldats i … zas! els van tallar el coll.
Nen 2: Déu els ha castigat pels seus pecats!
Nen 3: No pot ser, estaven oferint-li un sacrifici en el temple.
Nen 1: Doncs estaran pagant la culpa dels seus pares.
Jesús: Penseu que els galileus són més dolents que ningú perquè van acabar així?
Nen 2: És clar! I tant!
Jesús: Doncs no, esteu equivocats i cal que canvieu d’actitud!
Nen 3: I aquells 18 que van morir aixafats per la torre de Siloè… tampoc havien fet res dolent?
Jesús: No eren pitjors que els altres. Tots us heu de convertir i millorar en alguna cosa…
¡O en molt! Ningú és perfecte. Us ho explicaré amb una paràbola. Escolteu:
Un home tenia una figuera a la vinya, i va anar a buscar-hi fruit i no n’hi trobà.
Amo: Amic, et vaig encarregar que cuidessis la meva vinya i també la figuera.
Vinyater: Això faig, Senyor.
Amo: Ja ho sé, però porto tres anys venint a buscar-hi fruit i no n’hi trobo mai. Així que crec que has de tallar la figuera, ja que no serveix per a res.
Vinyater: Senyor, deixa-la encara aquest any. Jo cavaré al seu voltant i hi tiraré abonament a veure si dóna fruit. Si no, l’any que ve la tallaré.
Jesús: Enteneu el que vull dir? Esforceu-vos per donar fruits de bones obres, ara que encara hi sou a temps.
Jesús espera dels seus amics que no es donin mai per satisfets en l’intent per ser cada dia millors. El cor necessita fer-se millor, embellir, i amb ell cada persona. Una cosa semblant al que passa amb els arbres fruiters, que han de donar fruits nous i rics en cada temporada. I no han de tenir prou amb haver donat collita l’any anterior. En l’Evangeli d’avui, a més de tractar de tot això, apareix la figura encantadora i entranyable de la persona que conrea i cuida de l’horta, i que estima tant cada arbre que demana una nova oportunitat per a aquell que, en els últims anys, ha estat gandul i no ha produit fruits. Arrencar-lo? No, no, si us plau; deixa que li dediqui més esforç, perquè pugui tenir branques plenes de fruit l’any que ve!
Si com la figuera no dono,
Senyor, els fruits esperats,
les meves mans buides no presenten el goig de la collita.
Però espera, Senyor, no perdis la paciència.
Quan arribis a recollir, que la meva collita
desbordi els fruits, i si els que trobes
no son tants com esperes,
que siguin per amor a Tu, els que he anat donant
Juguem
Pinta el dibuix
