Evangeli LC 15,1-3.11-32
Narrador: En aquell temps s’acostaven a Jesús els publicans i els pecadors a escoltar-lo, i els fariseus i els lletrats murmuraven de Jesús perquè acollia els pecadors i … fins menjava amb ells! Llavors, Jesús els va explicar aquesta paràbola:
Jesús: Un home tenia dos fills. El més jove digué al seu pare:
Fill menor: Pare, dóna’m la part de l’herència que em toca, perquè vull viure la meva vida.
Pare: Fill! Ho has pensat bé?
Fill menor: Sí, i vull que em donis el que em toca.
Pare: És que et falta alguna cosa al nostre costat? No tens el que necessites?
Fill menor: No! Vull sortir d’aquí i viure la meva vida, fer el que em dóna la gana. Ho entens?
Pare: Està bé, fill, si aquest és el teu desig …
Narrador: El pare els va repartir els béns. No gaire després, el fill petit, ajuntant tot el que tenia, se’n va anar a un país llunyà. Allà va malbaratar la seva fortuna vivint bojament.
Fill menor: Qui vol divertir-se? Vinga, animeu-vos! Tinc molts diners! Mireu, molts diners!
Amigote 1: Som aquí, amic! Compartirem la teva alegria.
Amigote 2: Anem a divertir-nos. Hi ha tantes coses per fer!
Narrador: Va venir llavors per aquella terra una gran fam, els diners se li havien acabat, i va començar a passar necessitat.
Fill menor: No em queda res! Ho he gastat tot amb vosaltres!
Amigote 1: I a mi què em dius? Ja en tinc prou amb els meus problemes.
Fill menor: Has d’ajudar-me! Estic sol i lluny de casa.
Narrador: Tant va insistir a un propietari d’aquell país, que el va enviar a tenir cura dels estables.
Amigote 2: Està bé, pots tenir cura dels meus porcs. Però … compte amb menjar-te les seves garrofes! Vull els meus porcs ben grassos.
Fill menor: Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m’estic morint de fam! Aniré a on és el meu pare i li diré: «Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu: pren-me entre els teus treballadors «.
Narrador: Es va posar en camí a on era el seu pare. Quan encara era lluny, el seu pare el va veure i es commogué, i corrent se li llençà coll i el besà.
Fill menor: Pare, he pecat contra el cel i contra tu, ja no mereixo que em diguin fill teu.
Pare: Traieu de seguida el millor vestit i les millors sandàlies per al meu fill. Mateu el vedell gras. Celebrarem un banquet, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat viu, estava perdut i l’hem retrobat.
Narrador: I van començar el banquet. El fill gran era al camp. Quan en tornar a casa va veure la festa i va sentir la música, els criats estaven molt enfeinats i no entenia el que passava.
Fill major: Què passa? On aneu tan de pressa? Quina música és aquesta?
Criat: Ha tornat el teu germà i el teu pare ens ha manat preparar una festa. El teu pare està molt content perquè el teu germà ha tornat sa i estalvi, i ha manat matar el vedell gras.
Pare: Entra, fill, entra! El teu germà ha tornat.
Fill major: No!
Pare: Per què? És que no estàs content?
Fill major: Com vols que ho estigui? Sempre t’he servit, mai t’he desobeït i mai m’as donat un be per menjar-lo amb els meus amics. I a aquest fill teu que l’ha malgastat tot, li dones el vedell gras.
Pare: Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu: hauries alegrar-te, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat, estava perdut i l’hem retrobat.
