Evangeli LC 15,1-3.11-32
Narrador: En aquell temps s’acostaven a Jesús els publicans i els pecadors a escoltar-lo, i els fariseus i els lletrats murmuraven de Jesús perquè acollia els pecadors i … fins menjava amb ells! Llavors, Jesús els va explicar aquesta paràbola:
Jesús: Un home tenia dos fills. El més jove digué al seu pare:
Fill menor: Pare, dóna’m la part de l’herència que em toca, perquè vull viure la meva vida.
Pare: Fill! Ho has pensat bé?
Fill menor: Sí, i vull que em donis el que em toca.
Pare: És que et falta alguna cosa al nostre costat? No tens el que necessites?
Fill menor: No! Vull sortir d’aquí i viure la meva vida, fer el que em dóna la gana. Ho entens?
Pare: Està bé, fill, si aquest és el teu desig …
Narrador: El pare els va repartir els béns. No gaire després, el fill petit, ajuntant tot el que tenia, se’n va anar a un país llunyà. Allà va malbaratar la seva fortuna vivint bojament.
Fill menor: Qui vol divertir-se? Vinga, animeu-vos! Tinc molts diners! Mireu, molts diners!
Amigote 1: Som aquí, amic! Compartirem la teva alegria.
Amigote 2: Anem a divertir-nos. Hi ha tantes coses per fer!
Narrador: Va venir llavors per aquella terra una gran fam, els diners se li havien acabat, i va començar a passar necessitat.
Fill menor: No em queda res! Ho he gastat tot amb vosaltres!
Amigote 1: I a mi què em dius? Ja en tinc prou amb els meus problemes.
Fill menor: Has d’ajudar-me! Estic sol i lluny de casa.
Narrador: Tant va insistir a un propietari d’aquell país, que el va enviar a tenir cura dels estables.
Amigote 2: Està bé, pots tenir cura dels meus porcs. Però … compte amb menjar-te les seves garrofes! Vull els meus porcs ben grassos.
Fill menor: Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m’estic morint de fam! Aniré a on és el meu pare i li diré: «Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu: pren-me entre els teus treballadors «.
Narrador: Es va posar en camí a on era el seu pare. Quan encara era lluny, el seu pare el va veure i es commogué, i corrent se li llençà coll i el besà.
Fill menor: Pare, he pecat contra el cel i contra tu, ja no mereixo que em diguin fill teu.
Pare: Traieu de seguida el millor vestit i les millors sandàlies per al meu fill. Mateu el vedell gras. Celebrarem un banquet, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat viu, estava perdut i l’hem retrobat.
Narrador: I van començar el banquet. El fill gran era al camp. Quan en tornar a casa va veure la festa i va sentir la música, els criats estaven molt enfeinats i no entenia el que passava.
Fill major: Què passa? On aneu tan de pressa? Quina música és aquesta?
Criat: Ha tornat el teu germà i el teu pare ens ha manat preparar una festa. El teu pare està molt content perquè el teu germà ha tornat sa i estalvi, i ha manat matar el vedell gras.
Pare: Entra, fill, entra! El teu germà ha tornat.
Fill major: No!
Pare: Per què? És que no estàs content?
Fill major: Com vols que ho estigui? Sempre t’he servit, mai t’he desobeït i mai m’as donat un be per menjar-lo amb els meus amics. I a aquest fill teu que l’ha malgastat tot, li dones el vedell gras.
Pare: Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu: hauries alegrar-te, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat, estava perdut i l’hem retrobat.
Entre les persones que escoltaven Jesús n’hi havia algunes que es tenien per bones i menyspreaven els altres que no eren com ells. Perquè comprenguessin que ningú ha de creure que és més que ningú, Jesús els va proposar una paràbola, que és com una historieta de la qual es pot treure un ensenyament. Aquest relat serveix per deixar clares dues coses. La primera és que si el fill petit és presentat com a exemple de persona que actua malament, el fill gran es fa intractable per la seva duresa de cor amb el seu germà petit. I l’escena desqualifica a qui es creu bo, com el més gran, perquè en el fons és pitjor. La segona cosa clara és que el millor dels personatges que intervenen en la història, amb diferència, és el Pare. Per això aquesta paràbola hauria de dir-se «del Pare Bo». Tornem a la casa del Pare, quan estiguem lluny. Visquem amb alegria el retorn dels que van marxar. El Pare -quin tros de pare!- abraça i acull.
Déu i Pare Bo,
vull contemplar la teva compassió,
semblant a la compassió d’una mare i d’un pare:
misericòrdia que acull, que abraça,
que perdona, que recrea,
que ho fa tot nou.
Amén
Juguem
Pinta el dibuix
