Evangeli Lc 6,39-45
Narrador: En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquest proverbi:
Jesús: Un cec seria capaç de guiar un altre cec? ¿No caurien tots dos dins un clot? No hi ha cap deixeble més instruït que el mestre; només un cop formats, els deixebles arriben a ser com el seu mestre.
»¿Per què, doncs, veus l’estella dintre l’ull del teu germà, i no t’adones de la biga que tens dintre el teu ull? ¿Com li pots dir: “Germà, deixa’m, que et trauré aquesta estella de l’ull”, si tu no veus la biga en el teu? Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t’hi veuràs per poder treure l’estella de l’ull del teu germà.
»No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents, ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pels seus fruits: ningú no cull figues dels cards ni raïms de les bardisses. L’home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor, en treu a fora la bondat; però l’home dolent, del seu tresor de maldat, en treu el mal. Perquè la seva boca parla d’allò que es desborda del seu cor.»
Jesús ens demana que siguem observadors de manera que, estant ben atents, ens adonem dels detalls més petits, sense que se’ns passin desapercebuts. A Jesús, no se li escapava gairebé res. I per això deia que cap cec, que no vegi bé les coses, ha de guiar a altres cecs, perquè tots cauran en el primer clot o foradada que es trobin. Com és possible que siguem capaços de veure una taca petita a la roba d’uns altres i no vegem la taca gran que tenim en el nostre vestit? La resposta és clara : perquè ens mirem poc per a veure els nostres defectes i prestem més atenció als dels altres. El mateix que cada arbre es coneix pels seus fruits, també les persones demostren ser bones o dolentes, per les seves obres.
Déu i Pare Bo,
vull contemplar la teva compassió,
semblant a la compassió d’una mare i d’un pare:
misericòrdia que acull, que abraça,
que perdona, que recrea,
que ho fa tot nou.
Amén
Juguem
Pinta el dibuix
