Evangeli Lc 11, 1-13
Narrador: Un dia estava Jesús pregant. Quan va acabar, li va dir un dels seus deixebles:
Deixeble 1: Senyor, ensenya’ns a pregar, com Joan va ensenyar als seus deixebles.
Narrador: Jesús els va dir:
Jesús: Quan pregueu, digueu: «Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne, dóna’ns cada dia el pa de demà, perdona els nostres pecats, perquè també nosaltres perdonem tots els que ens deu alguna cosa, i no ens deixis caure en la temptació.
Narrador: Jesús va continuar dient-los:
Jesús: Si algú de vosaltres té un amic, i a mitjanit va i li diu: «Amic, presta’m pans, perquè un dels meus amics ha vingut de viatge i no tinc res a oferir-li». I l’amic li contesta: «No em molestis. Ja està tancada la porta, i els meus nens i jo som al llit. No em puc aixecar a donar-te’ls «. Si l’altre insisteix cridant, jo us dic que, tot i que no s’aixequi a donar-li pa per ser amic seu, sí s’aixecarà perquè no el molesti més i li donarà tot el que necessiti.
Deixeble 2: Senyor, no creus que un comportament així, és una mica impertinent?
Jesús: Doncs, així us dic a vosaltres: Demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà; perquè qui demana, rep, qui busca, troba, i a qui truca, li obren.
Deixeble 1: Mestre, no estaràs exagerant una mica?
Jesús: Quin pare entre vosaltres, quan el fill li demana pa, li donarà una pedra? O si li demana un peix, li donarà una serp? O si li demana un ou, li donarà un escorpí?
Deixeble 2: És veritat, Senyor, qualsevol pare faria això pels seus fills.
Jesús: Doncs, si vosaltres que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen?
Jesús ensenya als seus amics a pregar, és a dir a parlar amb Déu, d’una forma nova, original i entranyable. «Quan pregueu, digueu: Abba (que vol dir pare). Fins que va arribar Jesús, tots resaven a un Déu llunyà, distant, a qui pretenien tenir de la seva part perquè tot els anés bé, com si fos un amulet o un talismà. Però Jesús els ensenya que han de tenir confiança en Déu, que és sobretot, pare. I al papà, dir-li també: Que tots reconeguin la bondat del teu nom. Que arribi aviat el teu Regnat. Dona’ns el pa de cada dia. Perdona’ns, com nosaltres perdonem els qui ens ofenen. No ens deixis caure en la temptació de les coses dolentes.
Estimat Déu.
Podem parlar-te com ho fem amb papà,
i tot el que et diem ho veus important.
No et veiem perquè estàs entre nosaltres.
Quan ens estimem els uns als altres
tu estàs al mig, ets tot AMOR.
Dóna’ns la il·lusió per viure cada dia.
Necessitem aquest pa que alimenta el nostre cor.
No és fàcil demanar perdó, però tu ens perdones sempre.
Estimat Déu, sabem que sempre estàs,
per això no tenim por, i si estem tristos
tu ens tornes el somriure.
Juguem
Pinta el dibuix
