Evangeli LC 16,19-31
Narrador: En aquell temps, Jesús digué als fariseus.
Jesús: Hi havia un home ric que anava vestit de porpra i de lli finíssim, i cada dia celebrava festes esplèndid.
Nen 1: Això era el normal?
Jesús: Un pobre que es deia Llàtzer s’estava estirat vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric.
Fins i tot venien els gossos a llepar les seves úlceres. El pobre morí, i els àngels el portaren a la falda d’Abraham.
Nen 2: I que va passar després?
Jesús: Arribat al país dels morts i estant en un lloc de turments, alçà els ulls, veié de lluny Abraham, amb Llàtzer a la falda, el cridà i li digué.
Rico: “Abraham, pare meu, apiada’t de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo molt enmig d’aquestes flames.
Nen 1: Mira… ho vol com un criat. Com era pobre.
Abraham: Fill meu, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals, però ara ell ha trobat consol i tu, sofriments. Pensa també que entre nosaltres i vosaltres hi ha una fossa immensa, tant que si algú volgués passar del lloc on sóc jo cap on sou vosaltres, no podria, ni tampoc del vostre lloc al nostre.
Rico: Llavors, pare, et prego que l’enviïs a casa meva. Hi tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també en aquest lloc de turments.
Abraham: Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin.
Ric: No, pare meu Abraham, no els escoltaran.
Abraham: Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressuscités algú d’entre els morts no es deixarien convèncer.
Moltes persones del nostre al voltant sofreixen perquè a moltes altres persones els és igual el que els passi i no els ajuden.
Això també passava en temps de Jesús. Jesús els va explicar una història que els deixo pensatius: Un home ric vivia esplèndidament: menjava, bevia, vestia i gaudia molt. A la seva porta, un captaire anomenat Lázaro, ple de nafres i ferides, estava mort de fam, i ningú li feia cas. Es van morir els dos. Lázaro va ser portat al cel, a la vida. L’home ric va ser a l’infern. Ells es van quedar separats com també ho havien estat mentre Vivien. Hem de fer amb els altres el que ens agradaria que ens fessin a nosaltres i ajudar-nos més entre nosaltres.
Senyor,
saps que soc feble i que moltes vegades m’oblido de tu,
buscant la millor excusa per a fer el que més m’agrada,
en els meus plans, en els meus gustos, en el que jo vull…
i m’oblido de Tu i dels que ho passen malament, necessiten coses…
Ajuda’m a no pensar tant en mi i més en els altres
Juguem
Pinta el dibuix
