Evangeli LC 17, 5-10
Narrador: En aquell temps, els apòstols li van demanar al Senyor:
Apòstol 1: Doneu-nos Fe.
Jesús: Si tinguéssiu Fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta muntanya:
«Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar».
I us obeiria.
Apòstol 2: Senyor, tenim Fe en tu, però ens falta confiar de veritat en el que ens dius.
Jesús: Suposeu que un criat vostre treballa com pagès o com a pastor; quan torna del camp, qui de vosaltres li diu: De seguida, vine a seure a taula?
Apòstol 1: Senyor, això no es fa amb els que serveixen a la casa.
Jesús: Teniu raó. Li diríeu: prepara el sopar, agenolla’t i serveix-me mentre jo menjo i bec, i després menjaràs i beuràs tu.
Igualment vosaltres: Quan hagueu fet tot el manat, digueu: «Som servents sense cap mèrit, hem fet el que havíem de fer».
A Jesús hem de dir-li moltes vegades: Doneu-nos Fe !, perquè sembla que a ell no creiem molt, ja que no compartim, ni estem atents a ajudar a qui ho necessiti, ni perdonem, ni fem les paus, ni donem del que és nostre sense esperar res a canvi, ni estimem els que ens insulten, ni defensem els indefensos de l’abús dels grans. No veieu com ens cal creure més en Jesús, per viure com ell ens diu? Per això hem de dir-li moltes vegades: Doneu-nos Fe!
Jesús,
Ens guies i acompanyes, amb tu no temem res.
Creiem en Tu, però doneu-nos més Fe.
Volem agrair-te, Senyor, el do de la Fe
Fes que, la nostra Fe i la nostra caritat creixin cada dia més
i així, puguem gaudir des d’ara del teu amor
i de l’alegria del cel per sempre.