Evangelio Jn 9,1-41
NARRADOR: En aquell temps, en passar Jesús, va veure un home cec de naixement, que demanava almoina.
CEC: Una almoina per a aquest pobre cec! Tingueu pietat, una almoina!
DEIXEBLE: Mestre, qui va pecar, ell o els seus pares perquè naixés cec?
JESÚS: Ni va pecar ell ni els seus pares. És cec perquè tots sàpiguen que jo sóc la llum del món.
NARRADOR: Jesús va arribar fins al cec, s’inclinà, va escopir al terra, va fer fang i l’hi va posar als ulls.
JESÚS: Amic, vés a rentar-te a la piscina de Siloè.
DEIXEBLE: Mestre, en qui confia el cec per a obeir-te?
En tu o en la medicina?
JESÚS: Ha confiat en mi, això el curarà. Anem-nos-en, que ens esperen.
NARRADOR: El cec hi va anar, s’hi va rentar i va tornar amb vista.
CEC: Hi veig…! Hi veig…! Hi veig…! Hi veig…!
NARRADOR: I els veïns i els que abans solien veure’l demanar almoina preguntaven:
VEÍ: És aquest el que s’asseia a demanar? Se li sembla molt.
CEC: Sí, sí, sí… sóc jo!
VEÍ: I com és que ara veus?
CEC: Aquest home a qui anomenen Jesús, va fer fang, me’l va posar en els ulls, va dir que anés a Siloè a rentar-me, em vaig rentar, i ja hi veig.
VEÍ: On és ell?
CEC: No ho sé.
NARRADOR: Els veïns van portar davant els fariseus el qui havia estat cec.
VEÍ: Sacerdots, fariseus, avui és dissabte i un tal Jesús ha curat aquest cec de naixement.
SACERDOT: Com ha succeït?
CEC: Em va posar fang en els ulls, em vaig rentar i hi veig.
SACERDOT: Si vingués de Déu guardaria el dissabte. Tot el que digui que Jesús és el Messies, serà expulsat de la sinagoga. I tu, cec, què en penses, d’ell?
CEC: Segur que és un profeta.
NARRADOR: L’empipament dels sacerdots anava a més. Veien que més i més gent creien en Ell
SACERDOT: Aquest ens pren el pèl. Crideu els seus pares!
PARES: Sabem que és el nostre fill, i que va néixer cec… Però no sabem qui l’ha curat i per què. Pregunteu-li-ho a ell. Ja és grandet!
SACERDOT: Tu, contesta! Per què hi veus ara?
Confessa que Jesús és un pecador.
CEC: Si és un pecador, no ho sé. Només sé que era cec i ara hi veig.
SACERDOT: Què et va fer? Com et va obrir els ulls?
CEC: Us ho he dit ja. És que voleu ser deixebles seus?
SACERDOT: Això ho seràs tu! Nosaltres som deixebles de Moisès. A Moisès li va parlar Déu. Però aquest… d’on ve?
CEC: Vosaltres dieu que Déu no escolta els dolents, sinó als bons. Si Jesús no vingués de Déu… No podria fer miracles!
SACERDOT: Et creus molt llest, i estàs ple de pecat. Fora de la sinagoga, fora! Ja no ets jueu!
NARRADOR: Jesús va sentir que l’havien expulsat, el va trobar i li va dir:
JESÚS: Sent, escolta! Creus en el Fill de l’Home?
CEC: I qui és, Senyor, perquè cregui en ell?
JESÚS: L’estàs veient. És el que parla amb tu.
CEC: Crec, Senyor.
JESÚS: Per a un judici he vingut jo al món: perquè els que no hi veuen, vegin i els que hi veuen, es quedin cecs.
SACERDOT: També nosaltres estem cecs?
JESÚS: Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat; però, com dieu que veieu, el vostre pecat segueix aquí.
En una ocasió Jesús es va topar amb un cec de naixement. Jesús va fer fang li’n va posar en els ulls i li va manar rentar-se. Ell hi va anar i va en tornar veient-hi. També en el nostre baptisme ens van rentar per a poder veure Jesús i per a creure en ell. Pel baptisme tenim la llum que ens il·lumina en el nostre camí.
Senyor: obre els meus ulls.
En aquest moment de sinceritat,
Senyor estic segur que vull veure.
Deixa que la teva llum penetri ara en les meves tenebres.
Llum, claredat. Resplendor il·luminadora.
Jo vull veure, Senyor, vull veure.
Juguem
Pinta el dibuix
